Ja hi tornem a ser: una reacció "popular", sense cap més argument que una por desbocada i irracional, ha fet aturar la instal·lació d’una altra antena de telefonia mòbil, ara a la teulada de la parròquia de Santa Maria de les Arenes. Que la reacció és "popular" és indiscutible perquè, com ara agrada dir, és una protesta que ve "de sota" i no "de dalt". Potser no ho és tant, de popular, si atenem a la quantitat d’implicats i promotors directes, que no passarien de ser un grup de WhatsApp. Ni tampoc ho és tant si els que protesten tenen el perfil dels concentrats que sortien a les fotos de Diari de Terrassa de dimarts. Però, com que la gent signem qualsevol paper que ens posen davant amb tal que sigui per quedar bé, doncs no els costarà gens recollir unes signatures que, d’altra banda, tampoc ningú no certificarà.
Que la raó de la protesta és desbocada i irracional també em sembla una obvietat. No hi ha cap evidència científica seriosa sobre els suposats mals que haurien de provocar les antenes de telefonia i les seves ones electromagnètiques. Però, per si de cas, la regulació europea sobre la intensitat d’aquestes ones és estricta i, per si fos poc, se’n fan controls permanents. De fet, segons les darreres mesures locals d’aquesta mateixa setmana, totes estaven entre 4 i 20 vegades per sota del límit permès. No sé si alguna organització de les que han promogut l’aturada de la instal·lació s’ha molestat a saber quina mena d’antena posarien i de quina potència. Però, de fet, tant és. El talibanisme antitecnològic tampoc no té fronteres, i s’expandeix com un virus fins a convertir-se en una pandèmia social.
L’únic que hi ha, doncs, és por irracional, que és aquella que actua preventivament, per si de cas, i que és la pitjor i la més conservadora de totes. Jo l’únic que exigiria a tots els signants en contra de l’antena és que, simultàniament, dipositessin el seu telèfon mòbil en un contenidor de reciclatge, en senyal del seu compromís ferm en contra de la tecnologia mòbil i per demostrar que si realment els preocupa tant la seva pròpia salut estan disposats a despendre-se’n. També caldria assegurar-se que no tenen wifi a casa. A més, per coherència, no en deixaria signar cap que fumés tabac, que aquest sí que és un risc científicament provat.
Naturalment, el bonàs de mossèn Antoni Deulofeu ha fet marxa enrere al primer avís, no fos que l’escàs ramat que pastura, a més, se li dividís entre ovelles amb smartphone i ovelles de les que se sentirien més segures comunicant-se amb senyals de fum. Els diners que havia de pagar la companyia de telèfons a la parròquia, els 4.800 euros anuals, havien de ser per tornar deutes i seguir atenent els serveis que presta al barri. Jo l’únic retret que hauria fet a mossèn Antoni hauria estat no negociar millor i aconseguir doblar la remuneració. Però, per la resta, el compadeixo, perquè tot i que ell també tracta amb realitats que van més enllà de la racionalitat científica, com a mínim, estan ben reflexionades i domesticades, cosa que no passa amb els fantasmes que tenen inútilment aterrits els antitecnològics. Finalment, pel que fa als que tenim pors més sòlides que aquestes i fem servir el mòbil, si algun dia hem de passar per les Arenes, ja mirarem d’anar-hi ben telefonats de casa. No passa res.
