Ni els manresans d’edat més provecta recordaven un tal desplegament de mitjans de comunicació per cobrir el ple de la seva ciutat. Una tal allau de càmeres i micros només es produeix, en ciutats com Manresa, quan n’ha passat alguna de molt grossa: un assassinat, preferentment passional; la crema d’un temple religiós, preferentment musulmà, o una més que improbable inundació, donat que el riu passa un tros avall de la ciutat -parlo de la ciutat antiga, com que ara es construeix pertot arreu i de qualsevol manera, els amants de les catàstrofes naturals no han de descartar del tot Manresa com a lloc de pelegrinatge.
Què va passar, doncs, al ple de l’Ajuntament de Manresa aquest dijous perquè suscités una tal atenció mediàtica? És que el ple, potser, va decidir expropiar els pisos buits que encara són de l’antiga caixa manresana? Que potser van aconseguir un ajut europeu per dignificar d’una vegada la trista imatge del centre de la ciutat? Que potser van exigir a Renfe una estació més a prop del centre i una freqüència de trens i una duració del trajecte més d’acord amb el segle XXI que amb el segle XIX? Tal vegada van decidir, ja que la seva restauració s’ha pagat amb diners de tots els ciutadans, convertir la Seu en una sala de concerts gestionada per l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament? Res de tot això. L’aldarull mediàtic venia provocat per una moció que havia presentat la CUP per tal que, des del departament municipal pertinent, s’expliqués als adolescents les virtuts de la copa menstrual i de les compreses de més d’un ús -dels "panyos", vaja, com en deien les nostres àvies.
No tinc coneixement empíric suficient per saber si aquests recursos proposats per la CUP per pal·liar els efectes de la menstruació són tan efectius com els que els avenços de les indústries tèxtil i farmacèutica han proporcionat. Tampoc no sé si, d’haver-se aprovat la moció tal i com la va presentar la CUP, els núvols a Manresa farien olor, desdint el cèlebre anunci d’Isabel Coixet. Però em sembla un tema molt menor dins de l’agenda de qualsevol govern municipal i, evidentment, incapaç per si mateix de provocar tot el renou mediàtic que ha provocat. Darrera de tot això el que hi ha, em penso, és la voluntat de magnificar des dels mitjans de comunicació el cantó friki de la CUP, de ressaltar-ne el seu caire més radical per, així, poder-ne desacreditar el conjunt. El missatge que portava implícit el cobriment massiu de la notícia és alertar sobre un grup polític que proposa fer cursos sobre "la retenció del flux menstrual per alliberar-lo a voluntat" no sigui que les propostes que fa al Parlament portin annexa la mateixa taxa d’excentricitat. Crec que s’equivoca la CUP donant pa a les oques i facilitant, així, la feina als seus detractors. A dins d’aquesta plataforma hi ha gent que treballa molt i molt bé, amb seriositat i rigor. Però la seva feina queda emmascarada per les notes desafinades que sempre, sempre, acaba produint el seu sector més radical. Els mesos de negociacions, d’elaboracions de propostes per crear un pacte de govern, van quedar desacreditades per aquell vergonyant empat en la votació de l’assemblea. Qui es podia prendre seriosament la CUP després de voler-nos fer beure a galet d’aquella manera? Aquesta formació política haurà de triar, i espero que ho faci aviat, si vol seguir jugant el paper de l’etern adolescent o vol entrar amb tots els honors al món dels adults.
