Tots els bahá’ís del món celebrem que el 21 d’abril de 1863 Bahá’u’lláh (profeta fundador de la Fe Bahá’í), un noble desterrat a Bagdad, va proclamar que portava una missió divina, semblant a la de Moisès, Buda, Crist, etcètera, per infondre la fe de Déu i la germanor entre els homes.
Aquesta commemoració marca el moment més important en la història dels orígens de la Fe Bahá’í. La festa s’anomena del "Ridván" que significa "Paradís", perquè Bahá’u’lláh va declarar que Ell era la manifestació de Déu per a aquesta època en un jardí amb aquest nom, a les ribes del riu Tigris. En aquest jardí va estar dotze dies, lloc al qual els seus amics i seguidors van anar a visitar-lo per última vegada, abans d’ésser exiliat de Bagdad a Constantinobla i finalment a Sant Joan d’Acre, a Terra Santa.
Els nombrosos seguidors, juntament amb centenars de persones que havien arribat a estimar-lo i respectar-lo, van estar plens de tristesa per la seva marxa. Però l’amarg dolor que pesava sobre els cors dels seus estimats anava a tornar-se en un goig etern, perquè va ser durant aquests dies que Bahá’u’lláh va declarar obertament que Ell era Aquell a qui havien predit les divines manifestacions del passat. En aquest jardí, Bahá’u’lláh també va revelar escrits i proclamar el nou missatge per a aquest dia. El seu missatge principal era la unió de tots els pobles i l’establiment progressiu d’un nou ordre mundial, malgrat que no en els mateixos termes en què es parla avui dia.
Va fer una crida per aconseguir una completa reestructuració de l’ordre social, una reestructuració que seria inevitable conforme la humanitat emergís cap a una nova etapa de la seva història. La Nova Era, va indicar Bahá’u’lláh, estarà marcada per certes característiques, entre d’altres: l’eliminació de tota classe de prejudicis, la completa igualtat entre l’home i la dona, el reconeixement de la unitat essencial de totes les grans religions del món, l’eliminació dels extrems de pobresa i de riquesa, l’educació universal i un idioma auxiliar mundial, l’harmonia entre la ciència i la religió, un equilibri sostenible entre naturalesa i tecnologia, l’establiment d’una mancomunitat mundial, en què les nacions estaran unides, i l’autonomia dels seus estats membres i la llibertat i la iniciativa personal seran salvaguardades.
En commemoració d’aquests dotze dies meravellosos, els bahá’ís celebrem cada any la Festa del Paradís. A més a més, és durant aquest període quan comença l’any administratiu bahá’í, amb l’elecció de les assemblees espirituals locals i nacionals a tot el món. Ho fem en esperit d’oració, sense candidatures i amb vot secret. Elegim nou persones majors d’edat, homes i dones que hauran de gestionar els assumptes de cada comunitat durant un any, de forma col·legiada. A Catalunya ho venim fent des de 1947 i a Terrassa, des de 1954.
