El papa Francesc acaba de presentar la seva exhortació apostòlica postsinodal, que porta per títol "Amoris laetitia" (l’alegria de l’amor), després de dos anys de reflexió i treball, tot recollint les aportacions dels dos sínodes dels bisbes celebrats a Roma. El punt de partida del text és la presentació de l’Evangeli de la família. A continuació reflexiona sobre la situació actual de les famílies, recorda algunes qüestions fonamentals de l’ensenyament de l’Església sobre el matrimoni i la família i s’explana en el que considera els capítols centrals del document: l’amor en el matrimoni i l’amor que esdevé fecund. Després proposa una reflexió sobre la pastoral familiar i l’educació dels fills i també la qüestió que ha suscitat més interès en els mitjans de comunicació: el discerniment pastoral davant les anomenades situacions irregulars. Al final, en l’últim capítol ofereix unes consideracions sobre l’espiritualitat familiar.
Tot contemplant el contingut i les dimensions del text, sembla clar que el sant Pare tracta d’evitar que l’atenció se centri gairebé exclusivament en la qüestió de l’admissió dels divorciats a l’Eucaristia, i sobretot que s’acabi fent un plantejament purament casuístic. Per això s’estén més en els aspectes teològics, antropològics i pastorals que presenten al lector un ideal que resulta atractiu: la vocació més profunda de l’ésser humà a l’amor, al do de si mateix, una vocació que es fonamenta en la fidelitat de Déu, que sosté les famílies, també en els moments de dificultat. Aquí trobem la clau principal per poder interpretar el document. Es tracta de presentar la bellesa del matrimoni i de la família, encara que per als nostres contemporanis pugui semblar un ideal exigent i aparentment inabastable. D’altra banda, queda clar per al Papa que aquest ideal és una meta que es pot assolir, encara que no estigui exempta de sacrificis.
En diferents ocasions el Papa posa de manifest en el text la continuïtat del seu magisteri amb el magisteri dels anteriors pontífexs, especialment amb l’exhortació postsinodal "Familiaris consortio", de sant Joan Pau II. El que resulta novedós és l’accent que el papa Bergoglio posa en el discerniment de les diferents situacions que han de ser il·luminades a la llum de l’Evangeli. Per exemple, en la qüestió que més expectació despertava en l’opinió pública i en la privada, la de la pastoral amb els divorciats tornats a casar, el Papa remet al criteri de "Familiaris consortio" en el número 84. El papa Wojtyla subratllava aleshores, i estem parlant del 22 de novembre de 1981, la necessitat de discernir entre les diferents situacions irregulars.
És evident que el document no pot abordar la gran varietat de situacions concretes que es donen en l’actualitat. Ara bé, n’ofereix criteris i pautes. Per exemple, fa notar que "el discerniment ha d’ajudar a trobar els camins possibles de resposta a Déu i de creixement enmig dels límits. Pensar que tot és blanc o negre a vegades barra el camí de la gràcia i del creixement, i desanima els camins de santificació que donen glòria a Déu" (A 305). "Es tracta d’un itinerari d’acompanyament i de discerniment que orienta aquests fidels a la presa de consciència de la seva situació davant Déu." Però el papa Francesc recorda també que "aquest discerniment no podrà mai prescindir de les exigències de veritat i de caritat de l’Evangeli proposat per l’Església" (A 300).
Un altre element nou es troba en la perspectiva d’una major acollida i integració de tots els fidels en la vida de l’Església. El fet que "Amoris laetitia" remeti a la solució que ja expressava "Familiaris consortio", donant una més gran importància i èmfasi a la tasca de discerniment i de formació de la consciència, obre unes perspectives pastorals de gran amplitud. L’objectiu serà sempre la recerca de la voluntat de Déu, avançar pel camí de conversió que dura tota la vida i que omple d’alegria el cor encara que sovint impliqui l’esforç i el sacrifici.
Recomano vivament la lectura del document a tots els cristians i també a qualsevol persona que comparteixi amb nosaltres la importància de la família a la nostra societat i que la vi- da familiar ha d’ajudar a viure l’alegria de l’amor.
L’autor és bisbe de Terrassa
