L’últim acudit del nostre equip de govern ha estat el de proposar al Ple municipal declarar Terrassa "ciutat feminista". El debat entre els partits municipals, si fem cas a les cròniques periodístiques, va ser inusualment encès. Fins i tot els qui hi havien d’estar més a favor van retreure a la regidora que defensava la moció que allò que havia presentat era un nyap i que calia "dotar el document de contingut i consensuar-lo". Davant d’això, la regidora Melgares, tot i reconèixer que potser hauria calgut treballar més el contingut, no va retirar la moció, que va ser aprovada amb allò que la CUP ha vingut a anomenar "un sí crític", que seria l’equivalent al qualificatiu escolar de "necessita millorar". La conclusió que es pot treure de tot l’afer és que si la mateixa persona que presenta una moció reconeix que aquesta és millorable però la manté sense esmenar-la és perquè fins i tot aquesta persona està convençuda de la innocuïtat de la seva moció. Aquesta setmana, la regidora de l’oposició Carmen Ortuño va publicar un article en aquest mateix diari, carregat de sentit comú, on recollia la majoria de crítiques que es poden fer a una iniciativa d’aquest tipus. No m’estendré, doncs, en aquesta argumentació sinó en el fet mateix que algú pugui creure que és una bona idea una moció d’aquest gènere (sigui entesa la paraula en el seu recte sentit).
Cada cop més, les ciutats són un sistema complex, ple d’interaccions i de mecanismes el funcionament dels quals altera o condiciona el funcionament dels altres. Afortunadament, avui les ciutats són molt més que la voluntat expressada per les seves forces vives. En aquest sentit, voler posar etiquetes a les ciutats no arregla res i, en canvi, incomoda una part dels ciutadans, que no se sent inclosa en la suposada veritat que proclama l’etiqueta. Jo crec fermament en les virtuts de la socialdemocràcia i estic convençut que els valors de redistribució de la riquesa i d’igualtat d’oportunitats que han estat bandera d’aquest moviment polític són compartits per una molt àmplia majoria de la població, com molts dels valors del cristianisme també són compartits per molta gent. Però no se m’acut, i espero que no se li acudeixi a ningú, demanar que es proclami Terrassa "ciutat socialdemòcrata" o "ciutat cristiana".
Aquests tipus de declaracions només poden tenir dos desenllaços, que no serveixin per res més que per posar el mocador a la cadira i incomodar una part dels ciutadans que no se senten feministes o socialdemòcrates o, fins i tot, independentistes; o bé que vagin acompanyades d’una sèrie de mesures que siguin viscudes per una part dels ciutadans com una imposició, com en el recent cas de la Junta d’Andalusia i la seva "recomanació" que a les escoles es parli de "població andalusa" en lloc "d’andalusos" i de "persones sense feina" en lloc "d’aturats".
Hi ha, encara, una tercera derivada d’aquest tipus d’iniciatives. M’hi ha fet pensar, com un pàgina viscuda, el punt cinquè de la moció aprovada: "Integrar la perspectiva de gènere en el conjunt de polítiques de mobilitat, urbanisme i habitatge". Algú del regidoram -per dir-ho amb perspectiva de gènere- que va aprovar l’esmentada moció s’ha aturat a pensar què implicaria aquest punt cinquè si de debò es tirés endavant? Fa uns anys ja va passar una cosa semblant: el grup municipal d’Iniciativa per Catalunya va presentar a l’equip de govern una professora de la UAB que s’havia d’encarregar de vetllar perquè tots els projectes que hagués de tirar endavant l’Ajuntament continguessin la famosa perspectiva de gènere, la qual cosa a la pràctica hauria volgut dir que no hi hauria hagut iniciativa municipal que hagués pogut desenvolupar-se sense que ella hi hagués estampat el seu segell -perquè això de la perspectiva de gènere es veu que és com la fe, no tothom té el do de tenir-la. Aquella proposta, a banda d’alentir considerablement els tràmits administratius, significava la constitució de la cosa més semblant a un comissariat polític a l’Ajuntament. Esperem que la cosa no vagi per aquí i que els treballadors municipals que hagin de col·locar bancs en els parcs públics no hagin de consultar a ningú si els estan instal·lant amb la deguda perspectiva de gènere!
Sigui com sigui, això ja s’ha votat, i aprovat, i a partir d’ara els terrassencs passejarem amb orgull el sobrenom de la nostra ciutat d’igual manera que els mataronins presumeixen de capgrossos i els de Sant Pol de saber quina hora és!
