Hi ha il·lusos i ingenus que sostenen que l’escàndol (relatiu i efímer) pels "papers de Panamà" farà que canviïn les coses. La teoria és que això sacsejarà les consciències, que provocarà tard o d’hora canvis legislatius i que, un dia no massa llunyà, estarem una mica més a prop de la justícia fiscal. Bonic, sí. Però absolutament equivocat, també. Aquests ingenus de bona fe pensen això justament en els mateixos dies que comença la campanya de la renda i l’Estat agafa la lupa per examinar els contribuents: que si unes dietes mal computades, que si les despeses de benzina, que si les vendes al Wallapop, que si els lloguers de pisos per internet… Grans o petites coses que generen seriosos problemes als contribuents, ja s’hagin equivocat o s’hagin passat de llestos… Però que diferent és si tens la pasta a Panamà, Luxemburg, Andorra o Delaware. Tot és escrupolosament legal, encara que sembli estrany, i qualsevol defecte de forma es pot solucionar si tens bons assessors i advocats. Algú reacciona? No. Aquest país s’emprenya com una mona, fa molt de soroll, però després tothom passa pel tub, com les ovelles a l’escorxador: acceptem fàcilment, molt fàcilment, les Gürtels, els Palaus, les Púniques, els Monederos, els ERE andalusos, els Pujols, els Panamàs… Tot això, sumat, fa una xifra impressionant. Però no sumem. I, si sumem, no fem res: no ens comportem com a ciutadans sobirans i exigents, sinó com a esclaus porucs. No exigim, no ens neguem a ser estafats, no ens revoltem (pacíficament, per suposat), no ens queixem… Ens deixem prendre el pèl a gran escala. I, al final, realment no passa res. Tot segueix igual. A l’escàndol de Panamà seguirà l’escàndol de Liechtenstein o d’unes illes del Carib o de vés a saber on. I no passarà res. Hi haurà ingenus que encara diran que estem fent passos cap a una societat més justa, però lamentablement s’equivoquen. Els que munten tot això han entès perfectament com funciona la cosa: molt soroll per a no res. Cal esperar i embolicar la troca, fins que un escàndol tapa l’anterior, es prometen alguns canvis i al capdavall tot continua igual. I funciona. Impecablement. I la gent normal segueix pagant. És fantàstic, no?
