El que està passant amb el govern de l’Ajuntament i la seva deixadesa quant a la institució del síndic o síndica de Greuges de Terrassa comença a ser preocupant i indignant.
Ja fa molts mesos que l’actual síndica en funcions, Isabel Marquès, va posar en evidència pública la manca de suport i el boicot que patia per part de l’equip de govern municipal, a l’hora de poder realitzar la seva tasca amb normalitat. També es lamentava i denunciava l’abandonament que té aquesta figura per part del poder polític de la ciutat, quant a la precària situació econòmica en què havia de treballar l’oficina de la síndica, sense una dotació de recursos mínimament digna. Alhora, plantejava a l’equip de govern propostes en positiu, com la d’un nou reglament que actualitzi aquesta institució i l’adeqüi a la realitat i a les necessitats actuals. Res de res, el silenci més pervers, per resposta.
Malgrat tot això, l’actual síndica en funcions, Isabel Marquès, ha demostrat durant aquests últims anys del seu mandat que, fins i tot amb recursos escassos i anant contracorrent de tot, es pot fer, des d’una institució com aquesta, una molt bona feina, i molt efectiva. Simplement creient-hi, i treballant, de forma conscient i voluntariosa, i posant per davant de tot la lluita contra la vulneració dels DDHH dels ciutadans i ciutadanes de Terrassa. Una gran dignificació d’aquesta figura, la que ha fet aquesta gran dona, activista i lluitadora pels drets, Isabel Marquès, no sense multitud d’esculls i paranys llançats, sense escrúpols, des del poder polític, per tal que la seva tasca de garantir que els ciutadans i ciutadanes no veiessin vulnerats els seus drets per part de l’Administració fracasés del tot! I és que no cal oblidar que l’elecció de la Isabel Marquès com a síndica, al seu dia, amb el consens de totes les forces polítiques de l’Ajuntament, tenia un cert component de cobrir l’expedient, de cara a l’opinió pública, i elegir una dona representativa (la primera dona, en un càrrec així…), però evidentment complint un simple paper de "gerro de flors boniques", però a vegades el destí és just i juga males passades a les persones que no practiquen l’honestedat…
El 31 de gener de 2016, acabava el seu mandat i la síndica va pactar dos mesos més de càrrec en funcions, inajornables, per donar temps a l’elecció d’una nova perso- na.
El temps ha passat, i res de res. A l’abril, Terrassa no tindrà ningú que ocupi aquesta institució. L’única força política que va presentar una proposta al ple va ser la CUP, que tampoc va prosperar, malgrat tenir el suport de TeC i ERC.
Arribats a aquest punt, es produeixen interrogants molt preocupants. Per què el govern d’aquest Ajuntament incompleix una proposta que regula l’article 27-1 de la pròpia Carta de Salvaguarda dels DDHH a la ciutat que l’Ajuntament va signar l’ any 2000? Per què l’Ajuntament té tanta por a ser diagnosticat quant a compliment dels drets dels ciutadans, per què continua sent un Ajuntament tan poc transparent? Per què continua havent-hi tanta prepotència en aquest equip de govern? Per què es neguen a fer un procés participatiu com s’ha fet a Barcelona, on les entitats ciutadanes presenten candidats a síndic i després es voten?.. Tenen tantes coses a amagar després de tants anys de poder? Els importen més els eslògans electoralistes i buits de contingut com per exemple "Terrassa, ciutat feminista" en lloc de creure , de veritat, en els drets i valors humans..?
Indignant, molt indignant, i la solució només passa perquè els ciutadans i ciutadanes plantem cara seriosament a tanta perversitat i hipocresia i diguem prou!
L’autor és membre de l’Observatori dels Drets Socials de Terrassa
