Hi ha una dita molt eloqüent als volts dels qui ens han precedit: "Un mai no mor mentre hi hagi algú que el recordi". És el cas d’en Joan Artigues i Lapeyre, director de l’antiga Escola Social, a Terrassa (més coneguda com a cal senyor Artigues).
A casa nostra, parlar de centres educatius privats és fer-ho sobretot de Can Colapi, Carmelitans, Salesians, Tecnos, Vedruna, Sagrat Cor, Gresol i poca cosa més. Val la pena, però, retre un sentit i merescut homenatge a altres figures menys mediàtiques del passat. En aquest sentit, som davant d’un capdavanter del sector. La seva escola -al carrer de Topete, número 2-pis- esdevingué un pal de paller i tot un referent pel que fa a la formació integral d’un bon nombre d’egarencs. A la planta baixa, hi havia el col·legi de noies de la senyora Adelina Gregoriano.
Han estat moltíssims els egarencs que passaren per l’escola. Per això, gairebé una trentena d’antics alumnes seus han programat -aquest proper dissabte- un dinar de germanor en un reconegut restaurant local. Pretenen mantenir viva la flama de la companyonia. I, alhora, recuperar la figura de qui els infongué un fantàstic mestratge en valors i coneixements. Tots ells certifiquen haver-se llaurat un estatus sociopersonal gràcies a la fondària d’un mètode pedagògic excel·lent. Convenen que els va marcar en la seva manera d’ésser i actuar.
De fa pocs anys, fins i tot té un carrer dedicat (a la guia): va de Jaume I fins al Vint-i-dos de Juliol, davant de la rotonda propera a les esglésies romàniques de Sant Pere. També convé recordar que fou proclamat Terrassenc de l’Any, el 1975.
El senyor Artigues (Tarragona, 2.12.1903 – Terrassa, 22.11.1993) era molt més que un mestre vocacional. Cal remarcar altres detalls que palesen un fort compromís envers el país i les seves arrels. En acabar la Guerra Civil (any 1939), políticament es pretenia ofegar la llengua catalana amb la imposició del castellà per tot arreu. La manera mitjançant la qual ell s’ho passava pel forro del clatell era molt hàbil: un dia a la setmana, feia veure que castigava -tot l’alumnat- amb una hora més d’estada al col.legi… Temps que emprava per fer classes de català.
Al curs acadèmic 1931-32, es va fer càrrec de la direcció de l’Escola Social. Era un gran pedagog i donà gran caràcter i personalitat a l’escola. Va deixar una inesborrable petjada. Tant pels seus ensenyaments i mètodes com per l’entrega total i absoluta als seus alumnes. Va ser un fidel seguidor de les directrius iniciades per la Mancomunitat de Catalunya d’en Prat de la Riba i posteriorment de l’Ensenyança Catalana.
Tota la família traspuava un profund sentiment pedagògic/didàctic. La seva esposa (Pilar Alsius i Masgrau) dedicà la major part de la seva vida a l’ensenyança. Primer, a Barcelona (1934-38). Després, a Terrassa: a la mateixa escola del marit (on va fer de mestra de 1939 a 1969)…, i finalitzà la seva tasca educativa a la Tecnos, on es va jubilar.
L’Acadèmia Tecnos va ser fundada -l’any 1962- per Magí Cadevall, Llorenç Puig, Jordi Gibert i Ramon Nogué, en règim de propietat compartida i direcció col·legiada. En Cadevall era, justament, gendre del propi senyor Artigues. Onze anys més tard, Tecnos es va fusionar amb l’Escola Social.
Un cop recordats aquests fets històrics, em permeto traslladar la meva més cordial enhorabona als promotors de la trobada/àpat del dia dos d’abril. Per molts anys!
