Falten uns deu mil milions d’euros. Que en realitat deuen ser uns vint mil, oi? I la culpa és de les comunitats autònomes, per variar. I, per variar també, Montoro fa una vegada més la manipulació política que tants bons resultats li ha donat al seu partit a gran part d’Espanya: dintre dels culpables, la més culpable és Catalunya. Simplista i fals com a argument, però ofereix un bon titular i embolica la troca. Mentrestant, a Brussel·les ja estan preparant el contingut del proper acord de govern, pacti qui pacti: ja tenim la xifra de les properes retallades, de la qual no parlen els negociadors, com si no existís. Un ministre que descobreix un bon dia el que ja se sabia, uns líders polítics que ignoren el problema, uns culpables dolents-dolents… I una solució: més control a les autonomies, aquest invent diabòlic que espatlla tot el que toca. Una carta, unes amenaces de sancions, un parell de clatellades… I anem fent, perquè en realitat qui gairebé no retalla és el govern central. Un exemple, el tenim en el magnífic forat que ens estan fent amb la compra d’armament i altres despeses militars més o menys camuflades. O en l’AVE, immune a retallades, perquè interessa a les grans companyies constructores (i a la xarxa d’interessos que xucla de l’Estat) i l’han venut com una mena de "loctite" que enganxa Espanya i que per tant és inqüestionable.
I, ja posats a buscar milions, podríem posar la lupa sobre empreses de l’Ibex 35, sobre multinacionals i transnacionals, sobre paradisos fiscals… Sobre tantes coses… Però no. La culpa és del "desmadre" de les comunitats autònomes. I de Catalunya. Que no és que siguin exemples de bona gestió, en absolut, però tampoc molt pitjors que el govern central. Clar que hi ha excepcions… Per exemple, el País Basc, Canàries o Galícia. Segurament, per bona gestió, val, farem veure que ens ho creiem. Però també hi deu haver alguna explicació més, o no? I en qualsevol cas, potser també es podria discutir d’on es retalla…
