Durant el mes de març, a la nostra ciutat, han estat nombrosos els actes que han commemorat el Dia Internacional de les Dones sota el lema: "Refugiades, desplaçades: l’exili invisible. Una mirada de gè-nere". Totes aquestes activitats ens han ajudat a comprendre, encara més, que totes les dones del món tenim problemes comuns, ens trobem on ens trobem. El que canvia és el grau d’intensitat d’un lloc a l’altre.
Encara en el segle XXI els prejudicis de sexe continuen influenciant les nostres famílies i els estils de vida al nostre país i al món en general. El reconeixement de la igualtat entre home i dona continua essent un repte per a tots els éssers humans, sense distinció de sexe o edat. Aquesta negació revela una injustícia contra la meitat de la població mundial. No hi ha bases morals ni biològiques per justificar-la.
La pràctica de la igualtat requereix canvis fonamentals d’actitud i conducta per part d’homes i dones, i s’aconseguirà mitjançant una educació acadèmica, moral i espiritual adequada. Però també cal invertir esforços en l’estructura de la societat perquè proporcioni la cobertura legal necessària i faciliti les oportunitats educatives i laborals per a la dona.
Fa més d’un segle i per primera vegada en la història religiosa, Bahá’u’lláh, fundador de la Fe Bahá’í, a l’anunciar el propòsit de Déu per aquesta època (Bagdad, 1863), va establir la igualtat de drets i privilegis entre l’home i la dona com a condició prèvia per a l’establiment d’una unitat més àmplia que asseguri el benestar i seguretat de tots els pobles. En els escrits bahá’ís trobem: "El món de la humanitat consta de dues ales: l’home i la dona. En la mesura que les dues ales no posseeixin igual fortalesa, no podrà l’au volar. Fins que la dona no arribi al mateix grau que l’home, fins que no gaudeixi dels mateixos camps d’activitat, no s’aconseguiran fruits de gran vàlua per a la humanitat, ni podrà aquesta remuntar-se a les altures d’èxits reals. Quan les dues ales… siguin equivalents a força i gaudeixin de les mateixes prerrogatives, el vol de la humanitat serà incommensurable, excels i extraordinari (…) Només en la mesura que les dones siguin acceptades amb plena igualtat en tots els camps del quefer humà, es crearà el clima moral i psicològic del qual pot sorgir la pau internacional".
Totes les comunitats bahá’ís del món estan compromeses a treballar sistemàticament per realçar la comprensió d’aquest principi tan fonamental com és la igualtat, segons les possibilitats de cada lloc, i a proporcionar oportunitats perquè tant homes com dones puguin interioritzar i practicar aquest principi en tots els àmbits de la seva vida individual i social.
Per aquesta raó, els bahá’ís mirem el futur confiats plenament que s’establirà la igualtat i que l’alliberament de les dones serà un component essencial per a la transformació de la societat i l’avenç de la civilització.
Aconseguir aquest objectiu tan majúscul és feina de tots i totes. Cal que perseverem, una mica més, en la feina que estem fent en tots els àmbits, i elegim bé els passos que resultaran decisius per arribar com abans millor a aquest futur.
L’autora és de l’Associació de Dones Bahá’ís de Terrassa
