En les reaccions davant d’atemptats bestials com el de Brussel·les o París, comesos per islamistes tan demencials com radicals, hi ha una línia interessant: la que considera que Europa no reacciona amb prou energia. És la "línia falcó": ens conviden permanentment a treure les urpes i apuntar-nos a una guerra santa en sentit contrari. Trobem aquesta línia en no pocs polítics, en mitjans de comunicació… Ens criden a la contundència: a endurir lleis, a crear nous controls, a bombardejar el que faci falta, a enviar soldats, a militaritzar països… Tot en nom de la nostra seguretat, i cada vegada això implica una mica menys de llibertat, una mica menys de solidaritat, una mica menys d’europeisme… Entre els yihadistes i els refugiats, combinats amb la crisi econòmica utilitzada com a eina de destrucció del benestar i la igualtat, Europa va perdent trossets de la seva ànima. Per satisfer les ànsies de venjança dels "falcons", hauríem de muntar unes noves croades, com a mínim. Una bestiesa, sens dubte, a la qual el seny europeu s’hi resisteix… No ens resignem a l’atrocitat dels atemptats ni ens són indiferents, però tampoc no ens apuntem a una guerra santa tramposa, que amaga una altra guerra, un altre joc d’interessos, en el qual hi hauria molt a dir sobre les relacions obscures entre els poders polítics i financers i fenòmens "útils" com el salvatgisme dels mascles de Daesh/Isis… La reacció sensata és encara la fortalesa d’Europa, contra el que diuen els fanàtics que ens empenyen a reaccionar amb més duresa… Tanmateix, tenen raó en una cosa: Europa no existeix. Ni políticament ni socialment. Culturalment, sí. Financerament, també. Però res més. Una coalició d’interessos dóna per al que dóna, i encara més quan cada dia està més clar que juga en contra dels interessos dels ciutadans europeus… Europa es veu més clara des de fora que des de dins. Però aquí ens la van enfosquint dia a dia, i no és impossible que acabem caient en el parany… No tant en el de reaccionar dràsticament, que de moment no sembla possible, com en el de resignar-nos a l’Europa que ens volen imposar… Res a veure amb Europa, per suposat.