Sant Tornem-hi: parlem de neteja. I és que la Federació d’Associacions de Veïns de Terrassa fa santament posant en marxa la campanya "Volem una #TerrassaNeta". La FAVT demana que pengem a Twitter fotografies dels munts d’escombraries que solem trobar, molt principalment, al voltant dels contenidors. I la meva experiència és que, quan he piulat fotos d’aquestes, no tan sols he aconseguit adhesions entusiastes de terrassencs indignats, sinó que ha estat la manera que alguna autoritat municipal respirés. Més de pressa que no pas telefonant a Eco-Equip.
La idea, doncs, és bona. Però tenint en compte que el problema és, a parts iguals, d’incivisme ciutadà i d’incapacitat de l’empresa municipal de fer bé la seva feina, potser caldria ampliar la iniciativa. D’una banda, es podria obrir més el focus i penjar fotos no tan sols de les escombraries, sinó també dels qui les llencen fora de test, agafant-los in fraganti. La càmera d’un mòbil i un balcó proper són suficients. No estaria gens malament enxampar els incívics que, a més de ser uns pocs que molesten a molts, és també entre tots que hem d’acabar pagant-ne les conseqüències. I no em refereixo només a les incomoditats, sinó al cost suplementari de fer net el que han embrutat.
Si enguany s’han de destinar 1,8 milions d’euros a reforçar el sistema de neteja, això significa que, aproximadament, ens tocarà pagar prop de 10 euros més per barba.
És clar que, d’altra banda, també cal obrir el focus als procediments de neteja d’Eco-Equip. Això ja és més complicat perquè no va tant de com actuen els operaris, sinó de qüestions que caldria controlar des del mateix equip municipal. Què tarden a atendre una queixa? Amb quina regularitat passen a fer les recollides? Quin sistema d’inspecció utilitzen per assegurar que els munts de brossa i de mobles no estiguin diversos dies al carrer? Hi ha algun informe independent que doni compte de si la feina es fa bé o no?
Veig que la resposta de l’Ajuntament és l’habitual de l’actual cultura política: fer un "pacte" de ciutat. Aquest es dirà "Pacte per la Neteja", i ha de ser un "gran acord" de ciutat, suposo que amb la bona intenció de corresponsabilitzar tots els terrassencs amb l’objectiu de tenir la ciutat endreçada. No m’atreveixo a discutir si aquest és el millor procediment. Caldria veure com funcionen la resta de "pactes de ciutat". Però, en general, no confio en els moralismes i els pedagogismes que descansen en la suposada eficàcia de campanyes participatives de conscienciació i de les crides a la corresponsabilitat que només solen convocar i convèncer els convençuts. Vull dir que la neteja de la ciutat no crec que hagi de ser objecte de cap "pacte" i que més aviat potser cal pensar a trobar el millor sistema per fer eficaç la recollida i alhora controlar els infractors, en general, poc propensos a les lliçons morals. No som tots els terrassencs, els que som bruts o incívics. I, amb els que ho són, no sé ben bé què s’hi hauria de pactar.
Sé que sóc pesat, en això. Però potser si tinguéssim clar quina part dels nostres impostos se’n van per pagar l’incivisme d’uns i la inoperància dels altres, a més de penjar fotos a Twitter, potser acabaríem fent guàrdia -per torns- davant dels contenidors!
