És gratis? Sí? Segur? Totes les xarxes socials, cercadors i altres pàgines utilitzen algoritmes perquè, quan cliquem qualsevol bànner publicitari, o bé li posem un “like” a qualsevol cosa, puguin recollir informació nostra. Saben què ens agrada per menjar, a on volem anar de vacances, què volem comprar als nostres fills, la roba que ens volem posar o, fins i tot, els dies de vacances que estarem fora de casa. Ho saben tot, però no ho saben perquè no ho puguin saber, ho saben perquè els ho diem, perquè en la seva política de privacitat ja posa el comportament que tindrà la informació que pengem. Per tant, la primera conclusió és que les xarxes no són gratuïtes, les paguem amb quelcom més valuós que els diners: la nostra intimitat i privacitat.
A la publicitat, li va molt bé això, apunta directament, ens recomanen allò que necessitem perquè els hem dit que ho estem buscant, saben el nostre perfil amb una bona concreció, però no és culpa d’ells, el negoci de la publicitat pot arribar a ser molt cruel, però són transparents, insisteixo, a la política de privacitat, aquella que acceptem en cinc segons sense llegir-la, ho posa ben clar.
Hi ha usuaris i usuàries amb més o menys coneixement del bon ús de les xarxes. Igual que hi ha conductors temeraris i n’hi ha de responsables. El problema és quan un conductor temerari porta els seus fills a dins el cotxe. Les escoles han d’educar els nens i nenes en la utilització d’aquestes xarxes, no en la tècnica. Els pares han de ser més responsables i també educar-se a l’hora d’utilitzar les xarxes amb la irresponsabilitat que veig que ho fan.
No és culpa dels nens i nenes. És culpa dels pares i mares que no s’han informat de la bona utilització de les xarxes. Per conduir t’has de treure la pràctica i la teòrica, doncs, aquí, hi hauria d’haver un carnet de bones pràctiques a les xarxes socials i a internet. L’altre dia, una mare m’explicava que té la seva filla d’onze anys enfadada perquè no li vol comprar un mòbil, m’ensenyava les fotos que l’amiga té penjades a Instagram i no m’ho podia creure. Fotografies amb escots, insinuants. Després vam mirar els comptes d’Instragram dels pares i ho vam entendre tot. La banalitat amb l’aspecte físic, els problemes d’autoestima, els contactes directes amb estranys, la mala utilització d’aquestes fotos per a fins obscurs poden ser algunes de les conseqüències que poden aportar aquests comportaments a les xarxes.
Fa uns mesos, una companya va penjar 200 fotografies al seu perfil de Facebook personal. N’hi havia dues en què es veien els seus pits, ja que estava fent topless a la platja. Li vaig comentar que em semblava molt banal i fora de lloc que pengés tot l’àlbum de les seves vacances amb fotografies ensenyant els seus pits, en un perfil de Facebook amb més de 2.000 contactes, si fos un perfil de 15 persones amigues íntimes I no cregueu que us parla un purità, de cap manera, precisament penso que la sensualitat d’aquesta acció és absolutament nul-la. Ella em va dir: “A tu, ja t’agraden aquestes imatges!”. Doncs no, senyoreta, d’aquesta manera, no vull veure els teus pits, perquè estàs col·laborant a la utilització banal i inconscient de les xarxes socials.
l’autor és director de Ben Mirat Produccions
www.marcriera.com
