Les dones hem progressat molt pel que fa als nostres drets, però encara són notables els esculls que cal que superem com a societat per arribar a una igualtat realment efectiva.
Aquest 8 de març, Dia Internacional dels Drets de les Dones, hem hagut de reivindicar el paper femení en el món laboral. Avui en dia, homes i dones encara no cobrem el mateix per una responsabilitat igual. Hem de treballar perquè això canviï, mitjançant una llei d’igualtat laboral i un reglament que garanteixi la igualtat d’oportunitats laborals d’accés, manteniment i promoció. No pot ser que una dona hagi d’escollir entre el fet de ser mare o seguir progressant professionalment. Cal que la societat en prengui consciència, que els horaris facin compatible la vida personal i laboral i que els homes siguin partícips i s’impliquin activament en l’educació dels fills.
Així mateix, hem de seguir garantint el dret de les dones a decidir sobre la seva maternitat, protegint la Llei de salut sexual i reproductiva i d’interrupció voluntària de l’embaràs, que el PP ha intentat canviar en diverses ocasions.
La igualtat no pot ser una qüestió "de paraules" sinó que calen fets concrets. I la feina cal que la comencem de ben petits, ja als centres escolars. Hem de promoure un ensenyament que garanteixi la formació en igualtat i amb valors no sexistes que fomenti noves masculinitats. Els infants del present seran els adults del futur i és la nostra responsabilitat que les societats futures siguin socialment més justes i igualitàries.
Cal que fomentem la presència de dones a la vida política, que reivindiquem càrrecs de responsabilitat en mans femenines a les nostres empreses. Entre tots i totes, hem de treballar perquè homes i dones siguem iguals, mantenint sempre els nostres trets diferencials, perquè això ens fa més rics.
Les dones sempre hem avançat en els nostres drets quan hi ha hagut un govern progressista al capdavant; no deixem que les retallades de les dretes ens facin retrocedir ni un sol pas.
Per últim, aquest 8 de març, hem hagut de reclamar un cop més un pacte d’Estat contra la violència masclista. Aquesta xacra social que lamentablement segueix cobrant-se víctimes entre nosaltres, que marca la vida de moltes persones i també de les seves famílies. Hem de protegir les víctimes, empoderar-les i garantir jurídicament la seva seguretat i la dels seus familiars, especialment la dels infants que es veuen involucrats en un cas de violència masclista. En aquesta qüestió no poden existir diferències, hem de treballar tots i totes junts, cap a un objectiu comú: que cap dona torni a patir violència per part de la seva parella, exparella, pare o superior laboral.
En el Dia Internacional dels Drets de les Dones, reivindiquem-nos!
L’autora és secretària d’Igualtat del PSC de Terrassa
