La violència de gènere consisteix en aquells actes o agressions que tenen lloc en una situació de desigualtat del sexe masculí vers el sexe femení.
La Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere la defineix com aquella violència "que, com a manifestació de la discriminació, la situació de desigualtat i les relacions de poder dels homes sobre les dones, s’exerceix sobre aquestes per part de qui siguin o hagin estat els seus cònjuges o de qui estiguin o hagin estat lligats a elles per relacions similars d’afectivitat, encara que no existeixi convivència". Pel que fa a la Llei catalana 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista afegeix que és la "produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions, que tingui com a resultat un dany o un patiment físic, sexual o psicològic, tant si es produeix en l’àmbit públic com en el privat". Amb aquests conceptes, doncs, quan pensem en actes de violència de gènere, sovint ho fem pensant en el fet concret de l’agressió, però oblidem que hi ha altres situacions posteriors a la situació pròpia de la violència que afecten negativament la víctima.
N’és una, habitual i greu, la victimització secundària que pateix la víctima, que podem definir com aquella nova experiència que suposen les conseqüències psicològiques, socials, jurídiques i econòmiques negatives que deriven de la relació de la víctima amb el sistema jurídic penal. L’article 3 de la citada Llei catalana 5/2008, de 24 d’abril, la conceptua de la següent manera: és el maltractament addicional exercit contra les dones que es troben en situacions de violència masclista com a conseqüència directa o indirecta dels dèficits quantitatius i qualitatius de les intervencions dutes a terme pels organismes responsables, i també per les actuacions desencertades provinents d’altres agents implicats.
La revictimització o doble victimització comporta tornar a reviure la situació de maltractament, psicològic o físic, podent comportar un increment en el dany causat pel delicte denunciat, tota vegada que es produeix una col·lisió entre les expectatives de la víctima i la realitat institucional.
La conseqüència d’aquesta victimització secundària és que la víctima es podrà trobar insegura i se li generarà una pèrdua de fe en el sistema, inclosos els professionals i les institucions.
Segons estudis i enquestes recents sobre la victimització secundària que pateixen les dones conclouen que, com més contacte hi hagi amb els Jutjats, més augmenten els sentiments negatius com la por, l’ansietat, la ràbia, la tristesa, la vergonya i l’abandonament.
És per tot això que resulta tan important que la víctima sigui atesa correctament en tot moment i per part de tots els professionals que intervenen en el sistema des de la interposició de la denúncia, funcionaris de les Forces i Cossos de Seguretat (Mossos d’Esquadra i Policia Municipal, en aquest cas), funcionaris dels Jutjats, advocats i procuradors especialitzats en violència de gènere, metges forenses, psicòlegs i serveis d’assistència social, entre d’altres.
Des de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Terrassa (ICATER), tal i com preveu la normativa, els advocats que presten el servei de torn d’ofici a les víctimes de violència de gènere han d’obtenir una habilitació prèvia per tal de poder assistir les víctimes, de manera que, sumat a la formació contínua que s’intenta impartir des de l’ICATER, es troben degudament formats en aquest àmbit per tal de garantir un servei digne i així minimitzar la victimització secundària d’aquelles persones que es veuen en aquestes situacions.