Aquest any han de passar la ITE tots els edificis de més de 45 anys d’antiguitat.
Això vol dir que tots els edificis d’habitatges amb antiguitat d’entre el 1961 i 1971 han de passar la ITE durant l’any 2016. Els edificis anteriors a aquesta data ja l’havien d’haver passat amb anterioritat.
La ITE es l’avaluació obligatòria que havien de passar tots els edificis d’habitatges plurifamiliars de més de 45 anys d’antiguitat.
La ITE requereix un informe elaborat per un tècnic competent que avalua l’estat de conservació de l’edifici, els seus elements exteriors (façanes, cobertes, mitgeres…), els elements estructurals (forjats, fonamentació…) i les instal·lacions comunitàries.
Però el nou decret (67/2017 DOGC 7 de maig), que va entrar en vigor el 27 de maig de 2015, imposa per primera vegada també aquesta obligació als habitatges unifamiliars.
Aquest decret regula el foment del deure de conservació, manteniment i rehabilitació dels edificis d’habitatges, les inspeccions tècniques dels edificis (ITE) i el llibre de l’edifici, que serà obligatori per als propietaris d’edificis d’habitatges. Entre d’altres, la nova normativa regula el manual de l’habitatge, que proporciona al propietari i al llogater informació detallada sobre l’estat de l’immoble per planificar les revisions i evitar possibles deficiències de futur.
També preveu que es posarà en coneixement de la Generalitat el contingut de totes les inspeccions que es realitzin. El decret aprovat substitueix l’anterior, de 2010, que tenia mancances sobre el tipus de deficiències que s’establien per als habitatges, el lliurament dels certificats d’aptitud i la necessitat d’informar la Generalitat sobre les inspeccions fetes.
La normativa estableix també sancions per l’incompliment, però hem de tenir present que aquestes documentacions (com la certificació energètica o la cèdula d’habitabilitat, entre d’altres) no són normatives per fer gastar diners al ciutadà, sinó que cal veure-les com el que són, normes que volen garantir la seguretat i estabilitat de l’edifici, del seu estat de conservació exterior i també de les seves instal·lacions.
Tinguem en compte que en els casos de transmissions (vendes) és necessari disposar d’aquest document, per bé que el comprador pot eximir de tenir-lo. Però el cas és que, llevat dels casos d’habitatges unifamiliars (on obtenir la certificació depèn només d’un propietari), per al cas d’edificis bi o plurifamiliars, la seva obtenció depèn de la comunitat de propietaris.
La no obtenció del document, a banda de les sancions que es poden imposar, pot comportar a més responsabilitats en els casos en què l’edifici pugui tenir algun ensurt, ensorrament, caiguda d’objectes o incidents derivats del mal estat de les seves instal·lacions.
Cal, per tant, assessorar-se i ho pot fer a la Cambra de la Propietat (www.cambrapropietat.com).
Per tramitar la ITE calen les dades de la comunitat, amb el NIF del president, el DNI del sol·licitant, l’escriptura de propietat i l’IBI. El cost de la tramitació dependrà del nombre de departaments.
L’autor és advocat
