S’inicia per segona vegada la tramitació del llibre sisè del Codi Civil de Catalunya (la primera va truncar-se en decaure la legislatura).
Si bé el text és tècnic, propi per a advocats el seu examen, la seva transcendència és molta per al ciutadà. Hem de pensar que el seu contingut és regular, per exemple, el contracte de compravenda, la permuta, drets i deures dels compradors i dels venedors, etcètera.
En dies passats hem estat tractant sobre temes com les comunitats de propietaris i la llei que les regula, la normativa de les quals és avui pròpia només de Catalunya, que és vigent a Catalunya i per als catalans, sense que sigui d’aplicació la normativa catalana que ni tan sols és d’aplicació subsidiària (abans d’ahir el conseller de Justícia va dir el contrari, però és un error).
Avui els ciutadans de Catalunya, des del 2006 i des del 2015, gaudeixen i gaudim d’aquest Codi civil que -en el seu llibre cinquè- regula les comunitats de propietaris, que no només té l’avantatge de ser la millor regulació de l’Estat, sinó que a més suposa per als propietaris millors solucions als seus problemes (des de les convocatòries de les juntes fins a les formes de celebració d’aquestes, el rigor jurídic dels drets i obligacions dels propietaris entre ells i en relació amb la comunitat i d’aquesta amb aquells, etcètera). No són filigranes per a estudiosos, sinó textos legals envejables per a qui no els té (morositat…), malgrat les limitacions que imposa l’Estat per tal que Catalunya no legisli en aspectes de procediment legal (judicis… i que per això no milloren sinó que han de seguir la "marxa" lenta de l’Estat) impedint anar més enllà (per a aquest tema el lector pot consultar la "Guia de les comunitats" a la web www.cambrapropietat.com). Volem dir, per tant, que dotar-nos de normativa pròpia no és una excentricitat ni una bajanada, sinó que el ciutadà català després en gaudeix (haig d’entonar el meu culpa, en el sentit que en iniciar-se la codificació no tenint davant un futur d’autogovern ja era contrari a aquesta com una pèrdua de temps).
Avui, hem de treure’ns el barret davant dels que van endegar el procés legislatiu que ara culminarà.
Tinguem en compte que, contra Catalunya, no només hi ha hagut el Decret de Nova Planta del Felip V (antecessor de l’actual Felip i per a alguna cosa li van elegir el nom), sinó que normes tan "celebrades" com la Constitució de 1812 (la Pepa) van suposar laminar competències de Catalunya en la seva regulació sobre legislació general (no ja com el Codi Civil, sinó en lleis de comerç, etcètera).
Cal, doncs, que celebrem l’arribada de la tramitació d’aquest darrer text, que tractarem en futurs comentaris, amb què acabarà la regulació del dret civil privat (en termes estrictes) i esperem que s’iniciï una etapa d’autogovern ple i absolut en què Catalunya recuperi la seva capacitat plena de legislar per als seus ciutadans, sense limitacions de veïnatge.
Endavant doncs al Parlament de Catalunya per tal que fructifiqui tot el procés legislatiu.
L’autor és advocat
www.planaslegal.com
