La jove companyia el Vol del Pollastre, de Banyoles, aterra aquests dies a la Sala Tantarantana amb una comèdia, "Et planto", que ens fa riure i reflexionar sobre les diferents personalitats que tanquem sota la nostra aparença de normalitat. L’equip que porta a terme aquest meravellós projecte ha passat pel Festival Internacional Temporada Alta de Girona amb una gran acceptació de crítica i públic. L’obra té molt de teatre de joves que tracta el vell tema de les relacions de parella però des d’un punt de vista una mica esquizofrènic.
La direcció i la dramatúrgia d’"Et planto" són de Clàudia Cedó. El text ens parla d’una jove vital i romàntica que reflexiona sobre el tipus de vida que porta amb la seva parella, un jove aficionat a les plantes. La directora i autora del text ve precedida de l’èxit del Premi Butaca en la categoria de Millor Text per "Tortugues". És possible que estiguem davant d’una de les dramaturgues més fresques del panorama català? Aquesta pregunta té una resposta afirmativa. Ella estudia arquitectura, però la seva vida és inestable i busca l’estabilitat d’una relació. Quan un surt d’una relació sempre busca un moment per respirar i buscar la cosa previsible, l’estabilitat i la rutina.
"Et planto" és la història d’una conquesta contínua, l’obsessió per no deixar escapar l’amor de la teva vida, canviar el que calgui canviar per tal que ella no t’abandoni, si ella vol estabilitat doncs li dónes estabilitat i si ella vol una vida d’aventures li dónes aventures. Aquesta contínua adaptació del personatge masculí a les necessitats d’ella és la guia de navegació dramàtica d’aquesta comèdia delirant. L’adequació a l’altre moltes vegades s’ha convertit en una pròtesi de les nostres vides, una extensió inevitable de la difícil vida de la parella.
La vida de les parelles és el tema de fons que utilitza en les seves comèdies Clàudia Cedó. En el seu anterior projecte teníem un llit, una paret plena de científics i plena de fórmules, ara tenim un apartament que sembla un jardí, de la vida quotidiana a la vida en un test com a enterrats sense poder-se moure del test. En l’anterior peça eren quatre protagonistes, dues parelles, ara són dos personatges però quatre actors, els tres actors masculins interpreten el mateix personatge, com les personalitats múltiples que conviuen en nosaltres.
Un dels secrets dels textos de Clàudia Cedó està en el ritme embogit i trepidant que fa que es puguin llegir com un thriller al·lucinogen, un còmic de vinyetes o un videojoc literari que funciona sense necessitat de comandaments. Ritme i humor són els dos ingredients bàsics que porten a les venes Genís Casals, Eduard Serra, Arnau Nadal i Júlia Falgàs.
L’amor i les coses que pots arribar a fer per amor són el motor d’aquest muntatge, una història fascinant de les coses que podem arribar a fer els éssers humans per retenir l’amor de la nostra vida. Tots semblem saber què és una parella i no obstant això coneixem molt poc sobre les múltiples fases per les quals transita la vida de l’altre, aquest estrany que dorm al nostre costat.
