Rajoy pretén fer-nos creure que la corrupció no és cosa seva. El seu cercle de "pilotes" ja s’encarreguen de presentar-lo com un home d’honradesa indubtable i honestedat acreditada, que ha tingut la mala sort d’entrebancar-se amb un femer de dimensions còsmiques, i que ara és víctima d’alguna mena d’obscura conspiració, d’una mà invisible… Però ell, res, ell passava per allà, pensant només a fer reformes i reformes, a governar com Déu mana per a "los españoles de bien" i coses així d’entranyables… El seu amic i ministre Margallo ho ha reconegut, al capdavall, però procurant no acusar Rajoy: la corrupció ha afeblit la seva posició. I espera’t, que encara hi ha unes quantes sorpreses interessants en perspectiva, pel que sembla el filó de Madrid i de València no s’ha esgotat… Aquest és el final d’època, amb una ferum insuportable de clavegueres, d’abocador d’escombraries, de milers de casos de corrupció i expedients judicials… Ens prometen ja noves normes, noves lleis, més dures, per evitar la corrupció, però gairebé mai no assenyalen el punt clau: la reforma radical del funcionament dels partits polítics i del seu finançament. Aquest és el pecat original, l’origen de tots els mals, que ha obert la porta a tots els pecats, mortals o venials, que ens han acabat ofegant. Mentre no s’afronti aquesta veritat i s’hi posi remei seriosament (ara poc probable, la veritat), seguiran apedaçant un sistema que fa aigües per tot arreu i que ja no aguanta gaire més. No calen més lleis ni càstigs més durs. Cal aprendre a dimitir de veritat (igual com ara s’està aprenent a negociar, i mira que està costant), cal refundar els partits i preservar de veritat la independència dels mitjans i dels jutges. Només amb això, que no és poc, el canvi seria espectacular… L’esperem, més o menys, per a la setmana dels tres dijous…
