En un estudi recent del professor Michael Rosenfeld de la Universitat d’Stanford, s’analitza la forma com la gent troba parella i com la trobava setanta-cinc anys enrere. Actualment, la gent troba parella sobretot a través de la presentació d’amics; en segon lloc s’emparella gràcies a gent coneguda en llocs d’esbarjo, i en tercer lloc (pujant directament a ser la segona opció) gràcies a les comunicacions per internet. Fa setanta-cinc anys, la gent trobava parella sobretot per contactes fets a les escoles, per coneixença del veïnat o per presentació entre amics. Que la gent trobi companyia sentimental a través de la xarxa és una novetat i que ho faci de forma important ho és encara més. Vol dir que la xarxa permet una exposició que és capaç d’atreure i fins i tot de seduir o de preparar el terreny per a una relació. El capteniment a la xarxa no és doncs una cosa menor.
De fet, una de les habilitats que tots hem d’haver après és com gestionar la nostra marca personal, tant al món físic -convencional- com en el món virtual. No podem tenir dues personalitats, però tanmateix els registres de cada canal de comunicació tenen les seves regles i produir-nos amb coherència no deixa de ser un petit repte. Sorprèn com gent que no són joves, i que per tant ja no tenen certes necessitats d’afirmació de la seva identitat, mostrin un capteniment en les xarxes socials tan excessiu i tan estrident.
Fa pocs dies vàrem llegir com un jugador era contractat i acomiadat el mateix dia del Barça "B" per uns tweets ofensius. És només un de molts exemples. Cada cop és més freqüent l’anàlisi de les trajectòries de les persones a les xarxes socials a l’hora de ser contractades per a una feina o per participar en un projecte. Un tweet, una publicació a Facebook o una foto a Instagram poc afortunats poden ser considerats un error esporàdic, però un capteniment ofensiu continuat i groller denota una personalitat determinada que en algunes persones genera prevencions explicables.
Hi ha persones que es mesuren molt poc a l’hora de produir-se a les xarxes socials. Alguns fins i tot perden el sentit del que és simplement una ofensa, una expressió mal educada o una procacitat innecessària. Algunes persones simplement, emparant-se en l’anonimat o una llibertat d’expressió barroera, s’instal·len en l’insult permanent i en desconsideracions que fan mal. Mostren la inexistència del més mínim sentit d’empatia. En determinants casos, simplement el que escriuen va més enllà de l’agressivitat i creuen ratlles que qualsevol codi penal de qualsevol societat civilitzada tipifica perfectament. I n’hi ha de tots colors i posicions polítiques. N’hi ha de joves i de vells. Alguns després se sorprenen quan a algú no li agraden els seus tons i les seves paraules punyal i, més que contestar-los i entrar en el seu joc, els ignoren o prenen decisions que no els afavoreixen professionalment. No tothom pensa que tot s’hi val, ni que sigui a la xarxa. No sempre el hooliganisme ha de sortir gratis. Però internet és un mirall de la vida. I igual que hi habiten els desconsiderats i els mal educats, hi ha saviesa, hi ha bellesa, hi ha valors extraordinàriament positius. Cal saber triar les companyies. Cal aprendre a gestionar les nostres relacions virtuals igual que hem après a fer-ho amb les nostres relacions personals. I si ens incomodaria passejar amb algú que insulta i fereix els altres, també ens hauria d’incomodar acomboiar virtualment aquells que usen les xarxes sense empatia i amb molta agressivitat.
Les xarxes socials poden ser un espai extraordinari per a l’aprenentatge, només cal saber triar bons mestres. Alguns són d’una generositat extraordinària en les seves lliçons de vida. Només cal saber triar els experts que ens poden fer créixer professionalment i personal. Cal també gaudir dels que saben usar les xarxes com a canal d’art (@miqueldelpozo), com a recull de col·leccions (@HistoryinPics), com a expressió de valors que ens fan ser millors. Altres són simplement irònics, enginyosos o molt divertits. Per contra, i com a la vida mateixa, també hi ha molta mediocritat.
La forma com estem a les xarxes socials ens defineix i ens influencia en la nostra feina i les nostres relacions. Ja no podem al·legar desconeixement. El camp de les xarxes socials és, per sort, obert i lliure. Altra cosa és que tot hi queda reflectit, fins i tot les mentides i els insults que després alguns voldrien no haver pronunciat. Les xarxes socials són una palanca que simplement cal saber usar amb responsabilitat, són una forma de com volem estar al món i del respecte que ens mereixem si sabem oferir respecte als altres.
