La plataforma FEM Vallès segueix maldant per a una ordenació -o reordenació- territorial que s’ajusti millor a la realitat i als interessos de la comarca. De manera que, regularment, fa propostes interessants i innovadores sobre com pensar allò que defineixen com "el primer pol manufacturer i exportador del sud d’Europa". I, ara que n’és president Antoni Abad, també president de Cecot, sembla que els aspectes econòmics -infraestructures o inversions, posem per cas- han pres més relleu que d’altres, igualment importants, com els ambientals i de sostenibilitat.
En d’altres ocasions ja he mostrat el meu interès per la iniciativa, expressió d’aquesta realitat tan potent de país que és la societat civil. Una societat civil que, a falta d’una administració propera i atenta al territori, històricament ha assumit unes responsabilitats poc habituals en altres latituds. I el fet que aquestes organitzacions no estiguin collades ni per les exigències burocràtiques, fa que s’avancin al temps amb idees imaginatives i innovadores. FEM Vallès fa honor a aquesta tradició i, al marge dels debats més polítics, coartats pels interessos i equilibris entre partits, s’aventura a defensar idees que no són recollides per cap programa electoral. Ara mateix, acaba de proposar la substitució dels consells comarcals per àrees metropolitanes. Concretament, i al voltant de Barcelona, la del Vallès (Oriental i Occidental), la del Maresme i la del Baix Llobregat. És per pensar-hi.
La proposta és molt suggeridora. Però, com passa amb totes les bones idees, també desvetlla moltes preguntes. En faré tres. Primera. La proposta de FEM Vallès afecta una gran part del territori català perquè incorpora, a més dels dos vallesos, les comarques frontereres. Parlem del 63,56 per cent de la població. Ara bé: aquest és un model, també, per al conjunt del país? Es pensa en tres àrees metropolitanes aquí, i la resta de país organitzat en comarques? A dia d’avui, és raonable pensar en una organització administrativa amb estructures diferenciades sense provocar més desigualtat interna?
Segona consideració. La promoció d’una nova àrea metropolitana, la de la suma de les dues comarques del Vallès, necessita forçosament constituir-se en una regió administrativa? Si sense una realitat administrativa prèvia ja som el primer pol manufacturer i exportador, no n’hi hauria prou que FEM Vallès, posem per cas, s’organitzés com un veritable lobby, mantenint la seva independència dels condicionaments polítics? Per què voler-ho institucionalitzar, en un procés que sabem difícil, que generarà moltes susceptibilitats -si em permeten la broma, amb potser un referèndum a tot el país- i que potser en mataria l’actual capacitat innovadora? Oi més, quan els nous plantejaments territorials ja no passen tant pels espais físics contigus com per les xarxes que uneixen nuclis d’interès comú, siguin on siguin.
Però, i en tercer lloc, com s’insereix aquesta proposta en el camí general que fa el país cap a la seva sobirania? I ho dic en dos sentits. D’una banda, perquè ara mateix s’està repensant el país globalment, i FEM Vallès potser hauria d’incorporar-se a aquest debat general.
D’altra banda, perquè una Catalunya independent és la condició prèvia i necessària per resoldre els desafiaments que FEM Vallès planteja, com són els de les inversions en infraestructures. Si no, ja sabem quin pa s’hi dóna i s’hi donarà.
