El jutge de l’Audiència Nacional Ismael Moreno va prendre la decisió d’empresonar dos titellaires perquè en el seu espectacle hi apareixia una pancarta on es podia llegir "Gora Alka-Eta". El fet, per si mateix, ja sembla excessiu perquè s’hi ha de posar molt interès i molta (mala) fe per considerar que un lema així, que només es pot entendre des d’un posicionament irònic, serveixi per enaltir el terrorisme. La cosa esdevé berlanguesca quan se sap el context en què apareix la pancarta en l’espectacle: forma part del muntatge que fabrica un policia per acusar falsament el protagonista de la funció i fer-lo empresonar! És a dir, la pancarta formava part del relat d’una acció de ficció igual que en una novel·la d’Almudena Grandes es pot matar un guàrdia civil o en una cançó de Georges Brassens un jutge pot ser sodomitzat per un goril·la.
Davant del context en què apareix la pancarta, doncs, només ens és llegut de pensar dues coses del jutge Moreno: o és un inculte incapaç de discernir la diferència entre la ficció narrativa i la realitat o bé és un cínic que, tot i saber perfectament la diferència entre realitat i ficció, decideix aferrar-se a la literalitat d’una pancarta per, tot empresonant dos titellaires, causar un problema a l’Ajuntament de Madrid que és qui els va contractar. No se m’acut cap altra explicació. I no em val que es digui que el jutge va fer això en virtut d’unes lleis que li permeten fer-ho. És evident, però aquest és un altre problema, que seria motiu per a un altre article. Però hi hagi les lleis que hi hagi la funció del jutge és aplicar-les amb sentit comú. I en l’actuació del jutge, i dels fiscals de l’Audiència, s’hi pot trobar de tot excepte sentit comú.
El fet, durant aquesta setmana, ha aixecat molta polseguera, com és natural. Però potser el més significatiu és que molta gent que va trobar lògic que s’engarjolés dos titellaires per exhibir aquella pancarta -el primer dia aquesta era l’única informació que se sabia- a mesura que es va anar coneixent el context en què apareixia la pancarta a l’espectacle aquesta mateixa gent va anar matisant la seva opinió. Això és meritori, però aquesta mateixa gent que va mostrar prou maduresa per canviar d’opinió caldria que es preguntés com és que, en un primer moment, van trobar tan natural l’empresonament dels titellaires. L’imaginari que han sabut construir el PP i els seus agents emmascarats al voltant d’ETA i de les seves víctimes és tan potent i la seva claca mediàtica tan omnipresent que acaba creant un ambient on fets com l’empresonament dels titellaires acaba tenint en la societat una percepció de normalitat. Tan greu és, doncs, el fet en si com el caldo de cultiu que permet que molta gent de bona fe hagi pogut considerar aquest fet com a normal i propi d’una democràcia.
No entro a considerar el bon gust o el mal gust de l’espectacle, tot i que, pel que n’he pogut llegir, no em sembla que es desdigui massa de les funcions dels "pupi" sicilians o dels titelles anglesos. Potser la diferència és que els sicilians i els anglesos ambienten les seves obres en un passat llunyà i, en canvi, els titellaires andalusos van voler fer una posada al dia del gènere que els ha sortit caríssima. Tampoc no entraré a considerar l’adequació de l’esmentat espectacle al públic infantil, després de veure algunes comparses del Carnestoltes infantil d’enguany em penso que haurem de convenir que això "d’espectacle infantil" deixa molt marge de maniobra. En qualsevol cas, ni el mal gust ni la inadequació per al públic infantil són rellevants en els fets que ens ocupen perquè no van ser aquests els motius que van portar els titellaires a la presó.
