Ha acabat l’any 2015 i, amb ell, el període de concentració d’eleccions sindicals. Ara estem en condicions de dir que CCOO del Vallès Occidental – Catalunya Central ha revalidat la majoria sindical. I això té una rellevància especial, tenint en compte que en el mandat anterior la destrucció d’ocupació, l’erosió dels drets laborals amb la reforma laboral o l’atac al dret de negociació col·lectiva ens han portat a situacions límit. Però, com no podia ser d’altra manera, el sindicalisme confederal i de classe ha estat a l’altura de les circumstàncies i hi ha donat resposta en tot moment i davant de cada situació concreta. Per això, i malgrat la destrucció d’ocupació, els resultats electorals demostren la utilitat del sindicalisme confederal i de CCOO. Ara bé, aquests resultats també comporten una altra responsabilitat, com és la de seguir treballant per combatre les polítiques desplegades pels governs de dretes, unes polítiques que durant aquests darrers anys, amb la dinàmica ideològica neoliberal, han instaurat retallades i destrucció de drets tant laborals com socials.
Tant en les eleccions del 27 de setembre a Catalunya com en les del 20 de desembre a l’Estat espanyol, la ciutadania ha expressat un rebuig clar i inequívoc a les polítiques aplicades pels governs de Convergència Democràtica i del PP. Per tant, correspon al nou Parlament i al nou Congrés derogar lleis, normes, etcètera, i situar les decisions polítiques en el camí de recuperar l’Estat del benestar i el mercat de treball.
Ara han de deixar de barallar-se per veure on seu cadascun i cadascuna, i el que toca és intentar generar consensos perquè les polítiques que s’apliquin es corresponguin amb la necessitat que té la ciutadania i situïn al centre de les decisions les necessitats de les persones. Perquè això és el que han expressat les urnes: reposar drets i derogar tot allò que la majoria absoluta, prepotent i radical del PP ha imposat durant l’última legislatura.
Cal atendre l’emergència social, cal la renda garantida de ciutadania, cal atendre de manera urgent les persones perquè no tinguin problemes amb l’habitatge, l’alimentació, la pobresa energètica, etcètera. És necessari poder cobrir totes les necessitats bàsiques de les persones, és molt important i s’ha d’atendre a curt termini… Però, amb això, no n’hi ha prou. Són necessàries mesures estructurals per assegurar una recuperació econòmica que estigui al servei de les persones i que generi l’ocupació necessària i de qualitat perquè la ciutadania pugui cobrir les seves necessitats bàsiques. Per fer-ho, necessàriament s’han de revertir les dues últimes reformes laborals i reformar el mercat de treball per recuperar drets i garantir l’ocupació estable, de qualitat i amb drets. Així mateix, cal tornar a la negociació col·lectiva el protagonisme perquè sigui la veritable eina d’equilibri en les relacions laborals. També cal una veritable reforma fiscal amb la qual aporti més qui més té, cal apostar decididament per posar fi al frau fiscal i cal eradicar la corrupció de la política i de les administracions. Però cal també posar fi a la violència masclista, a la xenofòbia, a la LGTBIfòbia, al classisme, amb totes i cada una de les manifestacions polítiques i ideològiques que no respectin i agredeixin la llibertat i la dignitat de les persones.
Per tant, hi ha dues grans línies de treball: a curt termini s’ha d’atendre l’emergència social, i a mitjà i a llarg termini cal derogar i revertir lleis, normes, etcètera, regressives i de retallada per reposar drets, posant les bases necessàries per a la reconstrucció de l’Estat del benestar.
L’autor és secretari general de CCOO del Vallès Occidental – Catalunya Central
