Governar en minoria té moltes pegues. La principal, que no pots prendre decisions sense pactar-les amb els grups de l’oposició que, per exigus que siguin, et poden posar tota mena d’obstacles. De manera que el lideratge del govern es veu encallat i desdibuixat. Certament, no estic suggerint que les majories absolutes siguin millors, però sí que són necessàries les coalicions de govern amb majoria per prendre decisions efectives. En el cas de Terrassa, a més, a la gana, s’hi han afegit les ganes de menjar. Vull dir que, si al govern municipal anterior ja li costava prendre decisions i resoldre els problemes, amb els resultats de les municipals passades, encara han agreujat més aquesta situació. Ara, ni en coalició, no té majoria per governar: ni bé ni malament.
Ja portàvem endarreriments en qüestions decisives, en bona part causades per la incompetència de determinats serveis, com va ser el cas del concurs fracassat per a la concessió dels autobusos. Un error gravíssim -la no comunicació a la Unió Europea- que va permetre la seva impugnació. No recordo haver llegit que algú se n’hagi fet responsable. La concessió s’ha prorrogat en males condicions a l’empresa actual, i ens costarà una picossada considerable del pressupost municipal. Però ara, amb la nova situació, s’hi afegeix la impotència per prendre decisions. Així, en el cas dels autobusos, l’oposició ha paralitzat la compra de quinze nous vehicles pel fet que la proposta reduïa el nombre dels que havien de ser híbrids.
L’actual flota d’autobusos és veritablement penosa. Hi ha vehicles en estat lamentable de conservació: bruts, amb barres trencades, tapisseria estripada, una fumera negríssima que surt del tub d’escapament… Això, sense esmentar que a finals de l’any passat, en tres setmanes se’n van encendre dos! Un desastre. De manera que tant la concessió a una nova empresa més competent -i econòmica, com la que havia guanyat el concurs-, com la renovació dels vehicles, ara, és urgentíssima. Però vet aquí que l’oposició, dijous passat, va aturar-ne la compra i, atenció, per raons contraposades. Ciutadans només volen quatre vehicles híbrids -dels sis proposats pel govern- i ERC, TeC i CUP, 10. La inversió prevista és de 4,4 milions d’euros, i la proposta de fer-los tots híbrids, són 600.000 euros més.
No tinc criteri propi sobre si els 600.000 euros de més són o no assumibles pels pressupostos municipals. Ni si l’avantatge ambiental dels motors híbrids justifica el sobrecost. Així, fredament, als 20,5 euros que ens costaria a cada terrassenc la compra dels 15 vehicles, s’hi haurien d’afegir 2,8 euros més per tenir-ne 10 d’híbrids, a amortitzar en 12 anys (un 2 euros per any i habitant). Però no parlo d’això: és de com es pot governar en minoria quan, a l’oposició, hi tens o bé posicions ideològiques intransigents, o bé partits que prenen decisions amb criteris tàctics per marcar perfil propi i diferenciat. O tot alhora. I, és clar, com es pot governar quan no s’assumeix la pròpia debilitat.
Sigui com sigui, de moment, qui hi perd és el ciutadà que assisteix estupefacte -si té informació- o indolent -si no la té- a l’endarreriment de tot de decisions rellevants: a més dels busos, l’aigua, l’urbanisme, els menjadors escolars, la neteja… La meva opinió és que ni govern ni oposició no s’han fet càrrec, encara, de com n’és, d’important, desenvolupar una cultura de coalició.
