Opinió

Què sap el gat de fer culleres, si en sa vida n’ha vist fer?

Deia Tarradellas que, donat que Catalunya no tindria mai un exèrcit propi, el nostre exèrcit havien de ser els funcionaris, que haurien de ser gent d’una alta capacitat professional, formats en una escola creada expressament per a aquest fi. La visió de Tarradellas estava fonamentada clarament en l’Ecole Nationale d’Administration francesa, l’escola que forma els alts funcionaris del país veí. És molt difícil trobar algú en un lloc clau de l’administració francesa que no hagi passat per l’ENA: resultat, els francesos tenen una administració que funciona com un rellotge! Pujol i els seus equips van tenir l’oportunitat de fer realitat el projecte de Tarradellas perquè van haver de construir una administració partint pràcticament de zero. Clarament no se’n van sortir, o no se’n van voler sortir, perquè, ben mirat, en una administració amb alts funcionaris ben formats i deslligats de la designació política no haurien pogut llaurar tot el que, pel que diuen les cròniques, van arribar a llaurar.

És veritat que es va crear l’Escola d’Administració Pública de Catalunya però també és veritat que aquesta escola no ha adquirit mai cap mena de prestigi en la formació de funcionaris i els que ens hem volgut formar de debò hem hagut de passar pel màster de funció pública d’ESADE, l’única iniciativa realment seriosa que s’ha fet en aquest país a l’hora de formar directius de l’administració pública.

Però tot això forma part del passat. Ara que es diu que es crearan unes noves estructures d’Estat semblaria que seria el moment adequat per fer realitat el vell somni de Tarradellas. I més donada la lamentable experiència d’aquests últims trenta-sis anys en què les administracions, totes les administracions, han viscut massa casos de gent que les ha volgut convertir en un mirall de la mediocritat del seu propi talent o de gent que les ha posat al servei d’alguns polítics que han acreditat més ambició que escrúpols. Era raonable esperar, doncs, que en un moment crucial com l’actual, per dirigir l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, es triés algú de prestigi dins de la funció pública, algú que hagués reflexionat llargament -i si pot ser per escrit- sobre com ha de ser l’administració pública del nostre país i, vist el pa que es dóna a casa nostra, que hagués tingut un actiu compromís ètic contra la corrupció. En lloc de triar algú d’aquestes característiques, el Govern ha decidit encarregar aquesta responsabilitat a Agustí Colomines! La cosa faria riure, si no fes plorar.

Agustí Colomines va ser director d’una fundació que duia el nom de Trias Fargas fins que els hereus d’aquest polític, arran del cas Palau, van demanar als dirigents de Convergència Democràtica de Catalunya que desvinculessin el nom, i el prestigi, d’aquest polític del nom de la fundació que havia servit presumptament a Convergència per blanquejar els diners provinents de suposades comissions per l’adjudicació d’obra pública.

Agustí Colomines sempre ha negat que estigués al cas dels suposats tripijocs comptables de la seva fundació. En un article publicat al diari digital El Món afirmava: "La Fundació CatDem -nom que va rebre la Fundació Trias Fargas postpalau- volia ser un think tank a l’americana i per això vaig pactar que jo només em faria càrrec de la gestió, diguem-ne, política i intel·lectual a partir de pactar un pressupost anual per a activitats i personal a càrrec de la Fundació. Per tant, com vaig dir en la comissió parlamentària que va tractar el cas del Palau, servidor no ha entrat mai en les qüestions administratives. No crec que ningú me’n pugui fer retret".

No sé si ningú li’n pot fer cap retret. Ara, que algú explícitament renunciï a saber d’on vénen i on van els diners que aporten els ciutadans a la fundació que ell dirigeix ("l’administració de la fundació no és a la fundació", va declarar quan la CatDem va ser escorcollada per la policia) no sembla la millor carta de presentació per a algú que ha estat escollit per dirigir una escola d’administració pública. És com triar un sord per dirigir l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya!

To Top