L’Ajuntament de Terrassa acaba de crear l’Oficina Municipal d’Atenció a la Pobresa Energètica i de Promoció de l’Eficiència Energètica (OFIMAPE). D’entrada, sembla una bona idea vistos els casos extrems de ciutadans que no poden pagar els rebuts de l’aigua, llum i gas i tenen el risc que la companyia els talli el subministrament. En la presentació, tot i mostrar-se favorables al "diàleg i l’acord" amb les companyies, l’alcalde va advertir amb fermesa que, si calia, s’emprendrien mesures judicials en cas d’incomplir la llei. Així mateix, es va explicar que el 2014 ja es van donar 2.115 ajudes a 1.335 famílies.
Però, bé sigui perquè la informació publicada és incompleta, bé sigui perquè no la van donar, com és habitual a la nostra administració -fet del qual m’he queixat repetidament-, allò que mai no se sap és quins són els costos de la iniciativa. I no parlo només del pressupost destinat a les ajudes -que se’ns diu que el 2015 va créixer un 25 per cent, però no sabem de quants diners estem parlant-, sinó del que costarà la nova oficina. Tindrà molt personal per fer la nova feina? Serà personal de nova contractació o el mateix de sempre, però amb una feina més? Al capdavall, si ja es tramitaven més de 2.000 ajudes sense l’OFIMAPE, vol dir que part de la feina ja es feia. Així doncs, quina és la feina específica que justifica la nova oficina? I ho pregunto perquè si, com sembla, s’ha de dedicar a la tramitació de les demandes pels talls de subministrament per part de les companyies, resulta que en els darrers sis mesos, els casos han estat… zero! Quin és, en definitiva, el pressupost anual de l’OFIMAPE, a part dels rètols indicatius que es posaran a l’entrada del carrer del Pantà on diu que s’ubicarà? Al final, ja seria gros que sortís més cara l’oficina que la suma de les 2.000 ajudes que es donen…
Una cosa diferent és la promoció de l’eficiència energètica, que afecta no tant els casos extrems de pobresa, sinó els de malbaratament. Però, llavors, barrejar qüestions d’ordre tan diferent com els comptadors manipulats, les instal·lacions antigues o els hàbits de consum poc eficients – problemes que descrivia la regidora d’Habitatge i Mediació Comunitària com a propis de l’oficina- amb els de la pobresa energètica, sembla un despropòsit. En aquest cas, és a dir, el de la segona part del nom llarguíssim de l’OFIMAPE (la promoció de l’eficiència energètica), es diria que caldran eines completament diferents. Els comptadors manipulats demanen inspecció i sancions; les instal·lacions antigues, revisions i renovació, i els mals hàbits, educació i incentius per a l’estalvi. Pràcticament res que pugui o hagi de resoldre l’administració pública, sinó que toca a les pròpies companyies d’ocupar-se’n.
Tot plegat, doncs, fa estrany. Es crea una oficina en la presentació de la qual s’amenaça de sancionar les empreses que no compleixin la llei -només faltaria que no es fes!-, en resposta a una situació en què, des que la llei es va promulgar, no se n’ha produït cap cas. A més, els ajuts ja es donaven amb normalitat i, per a la resta, s’apel·la a la responsabilitat social de les companyies. Ja em perdonaran: estem parlant de bona administració o de propaganda? A veure si haurem d’acabar demanant la creació d’una OFIMIREM (Oficina Municipal d’Inspecció de la Racionalitat i l’Eficiència Municipal)!