Hi ha maneres i maneres de fer política i de fer oposició. N’hi ha de responsables i serioses, evidentment, però també d’altres que només busquen fer soroll i aconseguir titulars fàcils a la premsa. Al govern municipal preferim la primera, que és la que pensa en els ciutadans i ciutadanes abans que res i que busca fer les coses ben fetes. Qui prefereixi l’espectacle i el protagonisme, que vagi fent, perquè nosaltres anem per feina. Amb diàleg, transparència i respecte, però per feina.
I feina és, per exemple, el Pla Director de la Policia Municipal en el qual estem treballant des de fa uns mesos, tant a nivell polític com tècnic. A l’estiu passat vam fixar amb l’alcalde algunes línies mestres del que podria ser un nou model policial, i l’hem anat perfilant i comentant amb persones molt diverses. N’hem parlat també amb els grups polítics municipals. En alguns casos han estat reunions molt productives. En altres -coincideix amb els que ara més soroll fan- les aportacions han estat mínimes. Són els que ara fan veure que s’escandalitzen perquè apareixen noves idees (les càmeres als uniformes, les patrulles en bicicleta a Vallparadís…) i a sobre saben que són bones idees, que poden trobar un notable consens ciutadà, polític i professional.
Com a regidora, tinc claríssim que la meva responsabilitat és millorar els serveis policials en tot allò que sigui possible i fer-ho de la mà dels homes i dones que formen la Policia Municipal. Tenim 225 professionals que formen un equip excel·lent, amb esperit i vocació de servei. Clar que es poden equivocar, com ho podem fer tots i totes, però també estan disposats a aprendre dels errors, a corregir-los amb humilitat i professionalitat i a fer les coses cada vegada millor.
Tothom és lliure d’opinar el que vulgui, sobre la policia, sobre els polítics… Amb respecte i educació, s’ha de poder dir tot, per dur que sigui, però també s’ha d’acceptar el dret dels altres a pensar diferent. I la immensa majoria de ciutadans i ciutadanes tenen una bona opinió de la nostra Policia Municipal, cosa que no exclou errors puntuals ni mancances. Per alguna cosa serà… El seu treball quotidià per garantir la seguretat i la tranquil·litat al carrer, per vetllar per la convivència, per respondre amb gradualitat i serenitat a qualsevol situació i procurar sempre prevenir incidents o problemes, està a la vista de tothom. Es una feina pública, que en gran part es fa al carrer, al costat de les persones.
I el balanç estadístic d’aquesta feina, en què òbviament participen també els altres cossos policials, és que Terrassa se situa entre les ciutats més segures i tranquil·les del país. Les dades objectives avalen aquesta afirmació. I qui vulgui dir el contrari, hi té tot el dret, sens dubte, però li exigiré sempre que aporti dades i proves, i no només impressions personals, rumors o tòpics.
Per tot això, la millor resposta a la demagògia és el treball seriós i responsable, mantenint obertes les línies de diàleg amb tothom i concentrant-nos a governar bé la ciutat i no perdre massa temps en polèmiques estèrils. Estic convençuda que avançarem pas a pas, amb rigor, cap a un nou model policial, aprofitant totes les coses bones del model actual (que són moltes) i millorant totes aquelles que calgui. Ho farem sempre pensant a garantir la llibertat i seguretat de les persones, amb transparència, amb sensibilitat i amb seriositat. Això és el que volen la majoria de ciutadans i ciutadanes: una policia que protegeixi i serveixi cada vegada millor la ciutat. Aquest és el compromís del govern municipal. I el complirem.
L’autora és regidora de Seguretat a l’Ajuntament de Terrassa
