Opinió

Edificis més segurs: cosa de tots

En els darrers mesos s’han tornat a produir col·lapses accidentals d’edificis urbans a casa nostra. Aquests fets tornen a posar d’actualitat el mal estat de conservació del parc edificat i la despreocupació generalitzada dels seus propietaris en la necessària i obligada conservació, manteniment i rehabilitació dels edificis.

Per què acaben produint-se accidents d’aquesta mena? La raó fonamental és el desconeixement o desídia de molts propietaris de la necessitat d’intervenir davant esquerdes, humitats, despreniments o deformacions del seu edifici. Cal que tots ens conscienciem que un edifici no es manté sol i que cal revisar-lo i invertir diners en ell.

Sempre que es detectin disfuncions en un edifici cal recórrer a un professional per tal que n’avaluï els danys, la importància i el risc que poden comportar. A més, també ha tingut un grau d’aplicació molt baix el llibre de manteniment d’edificis, que és obligatori per als habitatges construïts a partir de l’any 1992.

Des de febrer del 2011, tots els edificis plurifamiliars de més de 45 anys d’antiguitat tenen l’obligació de passar de forma periòdica una Inspecció Tècnica de l’Edifici (ITE). Segons dades de desembre del 2014, solament un 7% dels edificis que estaven obligats a realitzar la inspecció ho va fer.

Aquest fet ha portat el Govern de la Generalitat a aprovar el passat mes de maig un nou decret que estableix un major seguiment dels edificis que presentin deficiències importants mitjançant quatre mesures: l’atorgament d’un certificat d’aptitud; l’obligació d’aprovar un programa de rehabilitació de l’edifici amb compromís d’obra; la realització d’inspeccions de verificació del seu estat de conservació, i l’obligació de disposar del llibre de l’edifici.

El baix nivell d’acompliment d’aquestes obligacions de conservació posa de manifest la manca de controls de la pròpia Administració per garantir-les, així com l’escassa cultura del manteniment dels edificis que hi ha a casa nostra, fruit sovint del desconeixement dels avantatges econòmics i de confort que aporta la rehabilitació.

Els professionals del sector fa temps que reivindiquem la implantació de la figura del "tècnic de capçalera de l’edifici", un professional que ens aconselli i ens ajudi a tenir el nostre edifici en bones condicions de seguretat i confort, com ho fa el metge. Perquè tenir edificis més segurs ha de ser cosa de tots.

L’autor és el president del Col·legi d’Aparelladors de Barcelona

To Top