Fa segles que no veig el famós concurs "Eurovisió". De petit, sí: era gairebé obligatori empassar-se aquella presa de pèl musical-patriòtica que servia per entretenir l’audiència, tot i que es dissimulava poc el "pasteleo" en les votacions… I ara per què m’ha donat per recordar això? Res, una notícia: resulta que ara TVE "pressionarà" per "espanyolitzar" les cançons candidates a Eurovisió.
Pel que sembla, els darrers anys hi ha hagut massa cançons en anglès, des que el 1999 es va eliminar l’obligació de cada país de concursar amb la seva llengua. Una de les excepcions va ser allò de "Antes muerta que sencilla", a l’Eurovisió Júnior del 2004: Espanya fa quasi mig segle que no guanya… Ni cantant en anglès.
Ara TVE no està disposada a permetre que passi cap cançó que no tingui almenys una part en castellà… Per tant, a "espanyolitzar" les lletres! I les altres llengües espanyoles? Ui, ui… Segur que el tema ni els sona de lluny. Cantar en català, valencià, gallec, basc? Abans en anglès que en aquests idiomes que els causen urticària… I vet aquí com Eurovisió, tot un monument al "frikisme" televisiu, és també una magnífica metàfora de la indivisible unitat de la pàtria… Per això els agrada tant el verb "espanyolitzar". Com Déu mana, per suposat…
