Em disposo a assenyalar de manera concreta el senyal d’estop menys respectat de la ciutat. No ho dic a la babalà, sinó després d’una atenta i continuada observació. És en un punt força transitat, que recull bona part del trànsit que hi aboca el carrer de Ramon i Cajal. Em refereixo al final del carrer de Salvador Busquets, en el seu enllaç amb Prat de la Riba, just abans de l’encreuament amb Pearson. Només cal aturar-se una estona davant d’aquesta cruïlla per comprovar-ho. Pràcticament només es fa l’estop quan s’ha de respectar el pas dels vehicles que pugen per Prat de la Riba.
Lamentaria profundament que arran d’aquest article la Policia Municipal ho aprofités per fer-hi l’agost, cosa que -si més no durant uns dies- seria fàcil d’aconseguir. I ho dic no pas perquè sigui favorable a la indisciplina viària, de què ja m’he queixat en altres ocasions, sinó per una raó totalment contrària. Crec que es tracta d’un estop absolutament mal posat, i que la pràctica demostra que no té cap utilitat. La cruïlla té altres problemes. Per exemple, els vehicles que vénen per Pearson des de Salmerón, quan arriben a Prat de la Riba, es troben amb un muret enjardinat construït no fa massa que els dificulta enormement la visibilitat i que força a treure molt el nas del vehicle per veure si es pot passar o no. Però, sobretot, es troben que, a més de vigilar els vehicles que pugen per Prat de la Riba, també han d’estar atents als que arriben de Salvador Busquets i no fan l’estop.
És a dir: crec fermament que no som davant d’un cas d’indisciplina viària sinó de mala ordenació de la senyalització. El comportament més racional, en aquest cas, és no fer cas de l’estop del carrer de Salvador Busquets. Tant per la densitat de trànsit com per l’entrada de biaix a Prat de la Riba que permet una bona observació, un senyal de cediu el pas s’ajustaria molt més a la fluïdesa desitjable i que espera el conductor de manera raonable. Ja he dit que lamentaria que, del meu comentari, se’n derivés una acció merament punitiva. El que voldria aconseguir és que els tècnics observessin el conjunt de la cruïlla i que també atenguessin el comportament consuetudinari dels conductors. És a dir, que la norma s’adaptés al comportament racional dels conductors.
El cas que aquí esmento ni és únic ni només es dóna en el camp de la circulació. Hi ha un munt de normatives, en la nostra vida social, que, si bé se suposa que estan al servei de la bona convivència, a la pràctica es demostren o bé inútils o fins i tot obstructives per a aquesta convivència. I, quan la pràctica demostra aquesta inutilitat o aquesta obstrucció, seria convenient que els poders públics se sabessin adaptar a la realitat. Ara mateix penso en aquests corriols entre la gespa que se solen obrir en els parcs públics fora del que el disseny arquitectònic ha previst, i que també són el resultat de violentar un pas natural. Com passa amb els desviaments forçats de les lleres dels rius, que sovint acaben amb desgràcies. L’estop del carrer de Salvador Busquets és, també, un obstacle inútil al mig de la llera del riu de la circulació. I a no ser que se’m digui que hi solen haver moltes topades -no n’he vist mai cap-, més que no actuar repressivament, el que cal és acomodar-se als fluxos "naturals". Ja he dit que això no era una denúncia, sinó una petició per acomodar la norma al costum.
