Company i estimat Juan:
Em vaig assabentar del teu últim viatge quan just era fora. Només et podia vèncer la maleïda malaltia “que no es pot anomenar” d’aquest progrés no democràtic. Quan hi penso em resisteixo a creure que l’home, el company de mil lluites, ja no el trobaré més per aquest llarg camí cap a l’alliberament de l’ésser humà.
Sempre vas tenir molt clar d’on venies, qui eres i a on volíem arribar. Una forta i arrelada consciència de classe, que mai ningú no va poder arrencar-te. Que lluny que haguéssim arribat, company Juan, amb obrers i obreres, amb sindicalistes, amb polítics i amb persones amb la teva honestedat i amb el teu coratge combatiu. I sempre amb aquell somriure tan dolç i tan transparent que et sortia del centre del teu gran cor.
El mateix dia que l’acomiadàvem, una part de Catalunya, aquest país que tant estimaves, aplaudia un nou president “burgès”. Una altra batalla perduda company Juan… però tu, com a bon i autèntic comunista, ja estaves acostumat a caure, una i mil vegades, per tornar-te a aixecar amb més força si cal i seguir el combat cap a una societat més justa i igualitària. Qui t’havia de dir a tu, en aquells temps nostàlgics de revolta natural, al carrer, que hauries d’acabar posant-te una “armilla fluorescent” de iaioflauta per poder fer entendre a una societat “autista” i domesticada que la lluita per a la dignitat encara és possible i que la “lluita de classes” no és un aforisme literari sinó una crua realitat.
Amic i company Juan, sempre m’encantava veure’t feliç i orgullós, rodejat de les teves tres belles muses, la teva companya, Maria, i les teves “nenes”, l’Olga i la Bego… Una imatge inoblidable.
El meu petit homenatge cap a tu volen ser aquestes quatre ratlles plenes d’emoció i un cant rabiós cap a l’esperança, optimista com tu ho eres, malgrat tot. L’optimisme del savi… Seguirem la lluita, company Juan Casado, i amb més força que mai, fins a la victòria final, perquè tu en puguis gaudir, des d’on siguis… I quan hagin aconseguit segar i tallar les males herbes que ara ocupen el poder i tornin a sortir i a créixer les flors i els boscos d’una nova societat, la que tu tant desitjaves, igualitària, solidària, justa i llibertària…, la gent tornarà a riure i a ser feliç, amb aquell somriure tan bonic que tu ens has deixat a dins el cor.
Aquesta sí que serà la veritable revolta dels somriures!
Fins sempre company Juan Casado!
L’autor és advocat i activista pels drets humans
