Opinió

El cas clínic del Mag Lari

Josep Maria Lari (Barcelona, 1973), "Mag Lari", el monstre sagrat de la màgia catalana, consagració que li ha costat 25 anys de carrera com a mag, com un dels gegants de l’il·lusionisme, es presenta ara al Teatre Condal com un psicòpata desdoblat en cinc mags diferents, una personalitat esquizofrènica amb trets paranoics, un autèntic "showman" que omple el teatre cada dia que hi ha funció i l’espectador surt meravellat d’aquest "Ozom", creat per Miquel Setó, David Pintó i el mateix Josep Maria Lari. Els més equilibrats dels artistes obeeixen al misteriós esquizofrènic que viu en ells, cada un d’ells actua d’una manera diferent, té les seves formes de percebre i interactuar amb l’espectador. Acompanyat per Albert Obach, Daniel Corrales, Òscar Soto, excel·lents ballarins d’una banda sonora que convida a ballar i a saltar en un espectacle que compta amb la veu en off de Pere Arquillué.

Aquest trastorn d’identitat dissociativa en què el Mag Lari s’encarna en quatre personalitats diferents, cadascun amb la seva pròpia forma de percebre i interactuar amb l’espectador a qui ajuda molt la caracterització, responsabilitat de Toni Santos. Així ens trobem després del propi Lari el primer mag convidat, un tipus ros amb llarga cabellera i bigoti, Gin Clark, un mag inspirat en Doug Hennig, qui va ser el mag més popular de Las Vegas fins que va decidir retirar-se a l’Índia a meditar, sent substituït pel popular David Copperfield. Un dels personatges més còmics és el capellà Wenceslao Padró, acompanyat per una monja molt especial. Un altre personatge que sorprèn és l’ancià Ciri Pasqual, un vell il·lusionista retirat que es mou com peix a l’aigua en una cadira de rodes. Finalment el més gamberro i salvatge de tots és Extrem Goretti, un mag amant del Heavy Metal i les emocions fortes que és una paròdia de Criss Angel, "Mindfreak".

Josep Maria Lari com Leopoldo Frigoli es transforma i ens sorprèn amb els seus trucs de màgia i els seus canvis de personalitat, l’actor que porta dins surt a escena, com Frigoli, el mag canvia de veu, de vestuari i de registre i tot això d’una manera frenètica, catorze canvis de vestuari que porten de cap la regidora Montse Alacuart i que aconsegueix dins de la mateixa funció donar vida a cinc personatges diferents, com si fossin 4 mags convidats a la funció presidida pel gran oficiant de la màgia, el Michael Jackson de la màgia. En tot moment els cinc mags no perden de vista l’espectador amb el qual manté una relació directa trencant la quarta paret. El gran mèrit de Josep Maria Lari és el de ser un gran mag que aconsegueix fer números sorprenents i números clàssics del món de la màgia de forma totalment interactiva amb l’espectador, aconsegueix en tot moment transmetre al públic la idea que la màgia s’està desenvolupant davant dels ulls de tots dos, el mag i l’espectador, exactament com en el món de la ficció i l’evasió, que es produeix només mentre la funció s’està executant. Josep Maria Lari manté segrestat l’espectador, el fa volar, il·lusionar-se, el fa ballar, emocionar-se amb una cançó de Raphael o Sinatra, amb una màgia desimbolta i amb la clara intenció que la màgia serveixi per regalar-nos un trosset de somni fet realitat. "Ozom" supera "Splenda" i tots els seus anteriors espectacles, és el millor espectacle total del mag, vindria a ser alguna cosa així com la gran òpera de la màgia.

To Top