ASSA silenci. Massa discreció. Massa discursos rutinaris i fotos impecables. Hi ha d’haver alguna cosa més a la cuina, fent xup-xup lentament, fins que arribi el moment. Per ara, la primera urgència és l’operació “Salvem la infanta”. Convertida en qüestió d’Estat, d’una o altra manera ho aconseguiran, segurament encolomant-li a Urdangarín el mort sencer, entre “virgueries” jurídiques i maniobres que només els ingenus poden pensar que són casuals. Quan la infanta estigui salvada i en certa manera s’hagi rentat l’honor de la corona i les campanes comencin a sonar i els cortesans aplaudeixin i proclamin el naixement d’una nova monarquia, vindrà el moment de l’operació de veritat. Diguem-ne “Operació Felip VI”. Traduït: canviar algunes coses, les mínimes possibles, perquè sembli que tot ha canviat. Retocar l’escenografia, la il·luminació i quatre detalls més, perquè es pugui seguir representant la mateixa obra de sempre. Fins i tot es poden canviar algunes cares d’actors o actrius: aquest sempre és el toc definitiu. Què significa, si no, el canvi de Mas per Puigdemont? Pura cosmètica i lloances unànimes a un temps nou i ple d’esperança. A l’Espanya del “madrilenyocentrisme”, li falta un rei. També necessita un nou relat. No són ximples, ho saben, i des de Brussel·les els animen: uns retocs a Catalunya, uns “pactes d’una nova transició”, quatre cops de brotxa a la Constitució i algunes pinzellades simbòliques… I tot podrà seguir si fa o no fa igual, controlant la pulsió de canvi, emprenyamenta i fàstic que recorre mitja Espanya, però aprofitant també que el desig de continuïtat és silenciós i més poderós del que sembla. Per aquí podria anar el guió del “cambiazo”. Al pare de Felip VI i als seus socis, no els va sortir pas tan malament una jugada similar.
