Els mars i els oceans cobreixen dues terceres parts del nostre planeta, amb una aigua de salinitat variable des d’un mínim en el Mar Bàltic fins a un màxim en el Mar Mort.
I, a més de les activitats de pesca, transport, lúdiques i estiuenques, és una matèria primera per a la gran indústria química, des de la pròpia aigua que es ven envasada per a finalitats culinàries, o per fabricar aigua potable per òsmosi inversa en èpoques de sequera, fins a la fabricació de derivats com poden ser la sal que s’obté a les salines com les de la Trinitat al Delta de l’Ebre per evaporació de l’aigua, i formada majoritàriament per clorur de sodi (lNaCl).
Així mateix a partir de l’aigua de mar, fent-hi passar un corrent elèctric es fabriquen dos productes químics de gran importància com són el clor emprat com a desinfectant, per fabricar lleixiu i materials plàstics, i la so- sa càustica emprada per fabricar sa- bó.
De l’aigua de mar també es poden fabricar brom i iode amb el qual es fabriquen la tintura de iode i el betadine que són uns excel·lents desinfectants.
De les algues es fabriquen cosmètics, biocombustibles i aliments i darrerament s’ha descobert en les esponges de mar una substància anomenada estrepticina que sembla ser eficaç per reduir les cèl·lules cancerígenes.
La doctora Teresa Ilari, que viu a Nicaragua però passa temporades a Begur, és una experta en tractaments terapèutics per ingestió d’aigua de mar.
En resum , de l’aigua de mar podem:Fabricar aigua potable. Vendre-la envasada. Fabricar sal.Fabricar clor i hidròxid de sodi.Fabricar brom i iode.Aprofitar-ne les algues i les esponges.Finalitats terapèutiques.
Esperem que aquest breu article divulgatiu col·labori a fer conèixer millor una nova vessant de l’aigua de mar que no és la purament lúdica i estiuenca.
