Del 23 al 25 d’octubre passat es va celebrar a Lleida un congrés d’espiritualitat, centrat en la figura de santa Teresa de Jesús, amb motiu de la clausura, aquell mateix mes, del cinquè centenari del naixement de la gran mística i doctora de l’Església. Una de les constatacions del congrés va ser que creix l’interès per l’espiritualitat en un temps com el nostre, quan sembla que no es pot aturar el procés de secularització; un temps en què predominen la indiferència religiosa, l’activisme i el soroll interior i exterior. Josep Otón, catedràtic d’Història, escriptor i estudiós de l’espiritualitat, no dubtà d’afirmar que "el panorama religiós actual permet situar la reflexió sobre el pensament de santa Teresa en un context com l’actual, marcat per una nova inquietud espiritual de cercar Déu, després d’un temps, com ho fou la segona meitat del segle XX, que semblava portar-nos a un cicle d’indiferència".
Avui l’espiritualitat està en alça. Però pel que sembla aquesta espiritualitat no sempre té una arrel religiosa. "Sóc espiritual, però no religiós", responia un ciutadà en una entrevista recent publicada a la premsa. Aquest és el repte a què em refereixo per a aquest any que acabem de començar: entroncar el desig d’espiritualitat amb la font de l’espiritualitat cristiana. O proposar l’espiritualitat cristiana com a resposta a aquest desig de molts dels nostres contemporanis.
El passat 8 de desembre, festivitat de la Immaculada Concepció, el papa Francesc obrí l’Any Sant de la Misericòrdia, que es prolongarà durant la major part de l’any 2016, perquè està prevista la seva clausura el diumenge de Crist Rei de l’Univers, el proper 20 de novembre. Tenim onze mesos de celebració jubilar davant nostre. Com la viurem? Aquest és el repte que tenim al davant.
Per plantejar a les nostres parròquies i comunitats cristianes l’actual Any Sant de la Misericòrdia tenim una ajuda extraordinària: la butlla de convocació publicada pel papa Francesc amb el títol de "El rostre de la misericòrdia". És un text ple de bellesa, molt ric tant en la seva teologia com en la seva espiritualitat. Amb la seva lectura s’intueix que és un text molt personal del Papa, que reflecteix la seva sensibilitat religiosa i les seves preocupacions de pastor.
Comença amb aquestes paraules: "Jesucrist és el rostre de la misericòrdia del Pare. El misteri de la fe cristiana sembla trobar la seva síntesi en aquesta paraula. Ella s’ha tornat viva, visible i ha assolit el seu cimal en Jesús de Natzaret". Més endavant, en el mateix document, trobem aquesta expressió lapidària: "La primera veritat de l’Església és l’amor de Crist". I el Papa afegeix: "D’aquest amor que arriba al perdó i al do de si mateix, l’Església se’n fa serventa i mediadora davant dels homes. Per tant, on l’Església sigui present, allí ha de ser evident la misericòrdia del Pare. En les nostres parròquies, en les comunitats, en les associacions i moviments, en fi, on sigui que hi hagi cristians, qualsevol hauria de poder trobar-hi un oasi de misericòrdia".
Aquest és el repte per a l’any que comença: viure en el nostre cor i a les nostres comunitats la misericòrdia de Déu; entrar per un camí de conversió permanent i duradora de tal manera que l’eix vertebrador de la nostra vida sigui Crist, de forma que Ell sigui el centre al qual subordinem els altres elements; propiciar en els altres l’encontre amb Crist, l’únic capaç de saciar la set de sentit, de felicitat i de plenitud que habita en el cor humà.
L’autor és el bisbe de Terrassa
