Del 15 al 22 d’aquest mes, Catalunya es fixa un repte molt engrescador: normalitzar les reserves del Banc de Sang i Teixits. Cada any, després de Nadal, fan molta falta. Algun grup concret només disposa d’estoc per a una franja de quatre dies. Per això, des de fa tres anys, s’organitza la Marató 2.0. Mai no es pot baixar la guàrdia.
En el cas de Terrassa, se centralitzarà a les instal·lacions de Mútua Terrassa (a la planta baixa de l’edifici de maternitat). De cara a potenciar-ho, aquest cop s’insisteix molt en la publicitat de les xarxes socials: Facebook, Twiter, Instagram, WhatsApps i la pròpia web del banc. Per això, s’escull el títol referit.
L’objectiu òptim s’ha fixat en set mil donants (a nivell del Principat). Una xifra similar a la de l’any passat. Amb conscienciació massiva, fins i tot hauríem de superar-ho. Amb escreix. No es tracta de fer volar coloms. Tot hauria d’ésser molt més senzill. Situant-nos a Terrassa, parlar de quatre-cents vuit donants (el 2015) és un indicador fàcilment assolible. Encara més, tenint en compte una població d’uns dos-cents quinze mil habitants. Amb l’ajut de les noves tecnologies, convé que tothom ho sàpiga.
A nivell local, però, l’any passat només foren cinquanta-vuit persones les que en donaven per primer cop. Això ens ha de fer pensar. De ben segur, el sector més jove requereix una atenció preferent. Som-hi! Cal que internet tregui fum. Particularment, em costa de creure. Sobretot quan el jovent sempre ha fet palesa la vessant més solidària.
Ningú no hauria de veure-hi pegues. El temps mai no pot pas ésser una excusa. En aquest sentit, hi ha la possibilitat de reservar hora concreta (si més no, per evitar les temudes cues). Entre nou del matí i vuit del vespre. Es pot programar la inscripció a www.maratodonants.cat. A banda que -com és tradicional- es cobreix una hora gratuïta d’aparcament. O bé es lliura un bitllet de bus, si algú ho sol·licita.
No n’hi ha prou amb una vegada. Convé agafar el costum/tradició. Trimestral, en el cas dels homes. Quadrimestral en el de les dones (pel període menstrual). Fent-ho, donem vida. Adquirim un compromís social i altruista. Refermem el sentit de pertinença a un grup. A més a més, resta garantit l’anonimat del donant. La qual cosa vol dir que el receptor ignorarà les dades d’un acte totalment solidari.
La sang és un tresor de vàlua incalculable. No es pot crear per mitjans artificials. Raó de més, doncs, per assumir la importància cabdal que això comporta. Si més no, des del nucli vital que s’amaga dins del mot donar. És un acte que es pot practicar de moltes maneres: amb un petó d’amor, una abraçada d’amic, un consell de suport, una encaixada de salutació, una almoina al necessitat, un entrepà al famolenc, etcètera.
Tant de bo que aquesta nova edició de la marató esdevingui un èxit espaterrant. En tots els sentits. Fins al punt de guanyar molts nous adeptes a la causa. Sobretot, entre aquells que -fins ara- vivien d’esquena al problema.
