La majoria de les persones o societats són propietàries o titulars d’algun altre dret real objecte d’inscripció en el Cadastre Immobiliari i/o en el Registre de la Propietat.
El Cadastre és un registre administratiu on es descriuen tots els béns immobles amb les seves característiques físiques, jurídiques i econòmiques, entre les quals hi ha la seva localització, referència cadastral, superfície, ús, representació gràfica, valor cadastral i titular cadastral, entre d’altres. La inscripció és obligatòria i gratuïta i, encara que va néixer amb una finalitat tributària, amb el temps i a causa de la gran informació de les seves bases de dades és una gran aportació d’informació territorial per a administracions públiques, particulars i empreses.
I la principal funció del Registre de la Propietat és donar publicitat i seguretat jurídica immobiliària al tràfic d’immobles. Encara que la inscripció no és gratuïta ni obligatòria -excepte en alguns casos com el de la constitució d’hipoteca-, és recomanable per la seguretat jurídica que atorga.
Són dos registres amb finalitats diferents que treballen sobre el mateix objecte, el bé immoble, amb característiques físiques, econòmiques i jurídiques que no haurien de crear duplicitats ni discrepàncies entre ambdós registres, però que en la pràctica s’acaben produint. D’aquí la imperiosa necessitat de la cooperació entre els dos registres amb la intenció d’evitar problemes i perjudicis als titulars de transaccions immobiliàries (a França fa dècades que són una unitat).
Amb aquest objectiu la Llei 13/2015, de 24 de juny, que reforma la Llei hipotecària i el text refós de la Llei del cadastre immobiliari (en vigor des de l’1/11/2015), que recorre a dos instruments relacionats amb l’avenç de les tecnologies de la informació: la georeferenciació i l’IDUFIR.
La georeferenciació és un aspecte fonamental en l’anàlisi de dades geoespacials, ja que és la base per a la correcta localització, a través de coordenades, dels límits d’una finca.
Amb la nova llei, sempre que s’immatriculi una finca o es duguin a terme operacions de parcel·lació, reparcel·lació, concentració parcel·lària, segregació, divisió, agrupació o agregació, expropiació forçosa o partió que determinin una reordenació dels terrenys, s’exigirà la seva delimitació geogràfica (georeferenciació). Així mateix, la porció de sòl ocupada per qualsevol edificació, instal·lació o plantació haurà d’estar delimitada geogràficament.
Això suposa que no serà suficient una mera descripció de límits o croquis que distingeixin els termes relatius de les finques, sinó que es requerirà indicar les coordenades d’ubicació de la finca i dels seus elements principals.
Per poder inscriure en el Registre de la Propietat les coordenades de la finca, serà necessari tramitar un procediment registral amb les degudes garanties i amb possibilitat d’intervenció dels confrontants.
I, per aconseguir la coordinació entre Registre i Cadastre, aquest últim incorporarà en la descripció cadastral de l’immoble coordinat el codi únic de finca registral (IDUFIR).
Aquest codi és únic per a cada finca inscrita en el Registre i permet identificar una finca concreta sense necessitat de disposar d’altres dades sobre la mateixa. És possible que hi hagi finques que encara no tinguin l’IDUFIR, pel fet de ser un sistema de recent creació, però, quan se sol·licitin notes simples d’aquestes, se’ls n’assignarà un.
Aquestes garanties dotaran el sistema de més seguretat jurídica, tractant d’evitar litigis derivats de discrepàncies entre Registre i Cadastre. Però es podria generar un cost més elevat en les operacions registrals en haver de tramitar un procediment registral per inscriure les coordenades de les finques i necessitar la intervenció d’un equip tècnic especialitzat.
L’autor és advocat
www.planaslegal.com
