Rajoy i Mas han imposat a la societat les receptes neoliberals, la socialització de deutes i pèrdues privades, les retallades, l’increment estratosfèric del deute estatal i autonòmic (no el municipal, que tendeix a la baixa) i un potent paquet de retallades despietades i de destrucció sistemàtica de drets socials. L’un i l’altre representen exactament el mateix. I ara els dos es troben atrapats en negociacions dificilíssimes o impossibles per retenir les seves presidències. Han guanyat i han perdut alhora: la vida se’ls ha complicat. Tot i mantenir un aire presidencial i cara de pòquer per fer front al que no s’esperaven, comparteixen purgatori. No és un mal final per al cicle electoral del 2015 ni una lliçó petita: la política ha tornat i està canviant. El guanyador no s’ho queda tot i hi ha oportunitats per obrir escletxes profundes en el vell model bipartidista a Catalunya i Espanya: de sobte, poden participar en la partida molts més jugadors, que a la seva vegada estan obligats a negociar i pactar si volen tenir opcions. La partida ja no va només del poder ni de la capacitat d’imposar a la societat determinades polítiques: igual imposició és el neoliberalisme, la rendició als poders financers o una independència sense majoria suficient. Els vots no surten en cap cas. Hi podran posar tota la literatura que vulguin i totes les seves capacitats teatrals, però el vell joc s’ha acabat i s’estan obrint portes i finestres a coses noves, encara caòtiques, indefinides, contradictòries. No cal que canviï tot, només que el joc sigui més obert. I això és exactament el que ha passat aquest any: el tauler de joc s’ha ampliat i els ciutadans tenim molt més pes i capacitat de decisió que el Nadal passat. I el món no s’ha enfonsat, com ens amenaçaven per fer-nos por.
