Aquest escrit no pretén entrar a contestar, de forma directa, les lamentables desqualificacions personals que per part d’alguns membres de la Policia Municipal de Terrassa s’ha fet cap a membres de la Corporació Municipal (elegits democràticament per la ciutadania) o contra altres membres de la societat civil, en la seva qualitat d’activistes pels drets.
Sabem que no ha agradat massa que alguna formació política, com la CUP, s’hagi atrevit a demanar en un plenari de la corporació la dissolució del GIE (el grup d’intervenció especial de la Policia Municipal), un grup que està sota sospita, primer per la manca de transparència i segon per les denúncies que porta al seu càrrec per presumptes intervencions, vulnerant els drets fonamentals.
En aquesta mateixa sol·licitud també es demanava posar a debat un nou model de Policia Municipal per a Terrassa.
Aquest acte valent per part de la CUP, que el que fa és traslladar al ple municipal el que molta gent pensa, però potser no s’atreveix a dir, és molt lloable i sa per a la democràcia.
En la mateixa línia, també coincideix que últimament s’han aixecat algunes veus, molt especialitzades i legítimes, a la ciutat, per tal d’iniciar un altre debat “jurídic” prou interessant i necessari, com es el del “principi de veracitat” de la Policia, una “norma” que ja porta molt de temps practicant-se als jutjats i comissaries d’aquest país i que ha provocat i provoca no pocs pronunciaments i sentències, errònies, injustes o allunyades dels principis de presumpció d’innocència, equitat i igualtat davant de la llei. Aquest debat s’ha iniciat a partir de la intervenció d’alguns síndics de Greuges (Terrassa , Barcelona…), d’un grup de professors i catedràtics de la UAB i de col·lectius com Jutges per la Democràcia o l’Observatori dels Drets Socials de Terrassa.
Tots aquests elements abans citats creiem que han tingut un pes important, per tal que alguns membres d’aquest cos estiguin intranquils i, en lloc de prendre una actitud constructiva, democràtica, raonada i pedagògica, es dediquin a desqualificar de forma oberta i indiscriminada diferents persones. És la millor cortina de fum, per no afrontar la realitat o la veritat. I el pitjor de tot és que els seus superiors tècnics i polítics de l’Ajuntament callin i atorguin!
Lamentem que en aquesta ciutat, Terrassa, que moltes vegades ha estat venuda, per part dels poders públics, com a “Ciutat de les persones”, no tingui la força ni la voluntat suficient per obrir un debat valent, obert a tota la ciutadania, per poder construir entre totes i tots un nou model de Policia Municipal, més adequat als temps actuals, al que realment necessita la gent (policia de proximitat) i al que estableix la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets a la Ciutat, signada per l’Ajuntament de Terrassa.
En la dinàmica política, social i econòmica de canvi, transformació i de construcció de nous models de societat més justa, més democràtica i participativa, en què ens trobem implicats els ciutadans i ciutadanes d’aquest país, és molt lògic que un cos amb la història de la Policia Municipal entri a dins d’aquest procés, amb valentia i amb un esperit de renovació i transformació positiu i sense utilitzar instruments, mitjans o models més propis de períodes predemocràtics o de sistemes on la policia només està al servei d’un poder polític arbitrari…
La imatge de policia “repressora” que està impregnada en el conjunt de la societat és una rèmora cultural que cal fer desaparèixer a nivell de fets i de formes i molt més en el cas de la Policia Municipal, ja que no és aquesta la seva funció, sinó una de molt diferent (servidors de la ciutadania, de la convivència i dels drets).
Nombrosos estudis i pràctiques en altres països donen la raó que cal experimentar amb un model de policia pròxim, en contacte personal amb la ciutadania (sense cap element dissuasiu o imatges que recordin altres temps…), sinó com un element més del paisatge urbà i d’un col·lectiu de ciutadans i ciutadanes que volen conviure respectant i fent respectar, per sobre de tot, els Drets Humans i els valors que els sostenen.
És la millor forma de protegir la mal anomenada seguretat, un concepte manipulat i pervertit per interessos polítics i que cal omplir de contingut pedagògic, en clau drets.
Creiem urgent que es comenci a treballar en aquesta línia a nivell de corporació municipal i de ciutadania, amb un treball transversal, constructiu i molt pedagògic. Si volem una societat respectuosa amb els drets, necessitem bones pràctiques des de l’Administració, noves normes i per suposat una policia també respectuosa amb els drets (donant exemple).
Una bona actuació és la proposta de la síndica local, que acaba de presentar un codi de bones pràctiques per començar a treballar en aquesta línia. Altres iniciatives dutes a terme, els últims dies, per un grup de funcionaris de la Policia Municipal, contra uns representants de la ciutadania, no és el camí.
I també aviso que el silenci i indiferència dels responsables polítics de l’Ajuntament que governen no ajuden a una posició constructiva pel bé de tota la ciutadania.
Una societat del segle XXI necessita treballadors i treballadores del sector públic i concretament dels cossos de la Policia Municipal conscients i respectuosos amb els Drets Humans, ja que la seva funció és fer de garants de les seves vulneracions, no a l’inrevés… Us convidem a aquest acte valent per fer un debat obert i transparent.
Moltes gràcies.
L’autor és de l’Observatori dels Drets Socials
