Són les dones més prudents com a conductores? Es tracta d’un tòpic o és una realitat constatada? És la seva actitud personal un factor positiu de diferenciació en temes de mobilitat?
Per mirar d’aportar llum a aquesta qüestió, el primordial és fer una aproximació de les dades de mobilitat en funció del gènere. I el resultat és que, a dia d’avui, la major part dels carnets nous, els treuen les dones. L’estadística també indica que la taxa de risc és sis vegades superior si el conductor és un home, doblant la femenina.
Els fets semblen contundents, però no concloents. A igualtat de circumstàncies externes d’ús d’infraestructura o de tipologia de vehicle, i amb independència de la diferència de quilòmetres recorreguts per homes i dones (les fèmines recorren de mitjana 11.400 km l’any, gairebé un 25% menys que els homes, segons l’informe SARTRE), el balanç de seguretat viària és clarament favorable a la població femenina, en particular en aquells casos en què hi pot haver més participació de l’actitud personal en el resultat de l’accident.
A més, el patró de mobilitat que desenvolupen les dones és clarament diferent: utilitzen menys el transport privat, van més a peu i més en transport públic. Segons el mateix informe SARTRE, es pot comprovar que elles són més exigents i responsables davant la normativa: estarien d’acord a endurir les sancions en una proporció més elevada que els homes i acceptarien en major mesura controls en diferents aspectes (velocitat, implantació de zones 30 i zones de vianants).
Un model femení de seguretat viària
Prudència i seguretat serien els qualificatius més encertats per definir la mobilitat de les dones. Ningú posa en dubte que, a priori, una mobilitat més segura ha d’incorporar els valors femenins a la conducció, en particular, els inherents a la població femenina de mitjana edat. Però també és cert que per incorporar aquests valors, primer, cal identificar-los amb precisió i comunicar-los correctament, la qual cosa requereix una investigació sòlida sobre aquesta qüestió. És essencial, doncs, millorar les eines estadístiques, ampliant o introduint la perspectiva de gènere, una reclamació que el RACC fa temps que fa. A més convé reflexionar que feminitzar la mobilitat no només equival a una actuació sobre la consciència del conductor o conductora davant el volant, sinó al necessari foment de valors femenins en altres aspectes vinculats a la mobilitat: més presència femenina com a professores de les autoescoles i com a examinadores, o replantejar-nos algun tipus de publicitat que fan algunes marques automobilístiques…
Feminitzar la mobilitat, per què no? Amb tot, la condició femenina no és l’única garantia de la millora del balanç de sinistralitat viària. Altres factors poden incidir de manera també molt rotunda en els resultats de la conducció. L’edat sens dubte n’és un, però això és una altra qüestió.
