No estaria malament, no. Escampar Espa-nya, redistribuir-la, rebaixar el "madrilenyocentrisme" i al mateix temps aigualir una mica el "barcelonacentrisme". És un somni improbable, que només apareix quan la gent s’excita en època de campanya electoral, però no estaria gens malament…
Per exemple, posar el Senat a Barcelona, en l’hipotètic cas que el Senat serveixi algun dia per a alguna cosa, clar. Una maragallada de les bones, sens dubte, tot i que no podem oblidar com va acabar allò de portar a Barcelona la CMT, en els temps volàtils de Zapatero i Montilla… La mateixa Colau que trobava "al·lucinant" la idea va al·lucinar amb imaginar un Madrid que tornés a ser capital (també) dels catalans… L’han posat verda, però la seva maragallada no era una mala idea, com no ho és això del Senat.
Somiar és gratis… I més a Catalunya, on Barcelona es menja tot un país que, també és veritat, no existiria sense Barcelona. Però "escampar Espanya", els seus nuclis de poder i de símbols, no estaria gens malament i potser tindria la virtut de ventilar una mica el país: hi ha infinites maneres, eficaces i econòmiques, de fer-ho. És complicat, sens dubte, i gairebé impossible, però ens donaria una oportunitat de sortir del cercle viciat. Fins i tot Felip VI, ja posats a tenir un rei decoratiu, podria obrir uns quants palaus repartits per tota la geografia hispànica…
Però aquest país, mutacions imprevistes al marge, no està per a aquestes coses. I així ens va i ens anirà a tots plegats fins que no imaginem de veritat unes noves hispànies, més còmodes, menys dramàtiques, més flexibles.
