Un dels atractius dels grans equipaments culturals, teatres, sales d’exposició o museus són les cafeteries que hi donen servei, perquè moltes d’elles, fent també funció restauradora de qualitat, s’han convertit en au-tèntics referents gastronòmics i d’atracció turística.
La cultura sempre ha anat associada a un espai hosteler proper que, a part de donar suport logístic als seus usuaris, ha esdevingut espai de tertúlia, exposicions o degustacions innovadores. Aquests dos elements han estat indestriables durant segles i els podem observar fins i tot en diverses entitats i associacions culturals.
He hagut de llegir dues vegades l’article titulat "La cultura del totxo", del senyor Isaac Albert, portaveu d’ERC-Mes i alhora diputat de Comerç a la Diputació de Barcelona, per donar credibilitat al que el meu cervell recepcionava, unes afirmacions davant les quals manifestem el nostre total desacord.
Tothom imagina que les noves sales de reunions i/o d’actes al Centre Cultural serviran per a la presentació de llibres (dies enrere el senyor Isaac en presentava un), conferències i trobades vàries en tota l’amplitud del sector. Noves sales que s’ubicaran on abans precisament hi havia el servei de cafeteria guanyant així proximitat per a la cultura. I, el que és més important, aquesta nova ubicació a peu de carrer, juntament amb el nou espai gastronòmic del mNACTEC, la Fàbrica 1909, estirarà en vistositat, qualitat i activitat el nord de la Rambla.
Creiem, doncs, que l’aposta és molt de ciutat, una aposta que suma sinergies i dóna viabilitat a un complex cultural de referència terrassenca.
Deixant de banda altres vinculacions passades de membres de la formació municipal que signa l’article, el que també sorprèn és que en aquesta formació també trobem el que ha estat fins fa poc director del Centre Cultural.
Potser s’hi ha barrejat massa coses, però la ciutat no mereix que iniciatives d’aquest tipus es vegin maltractades i atacades tal com ho fa Hilarion amb Giselle al fabulós ballet estrenat a París el 1842 i que tindrem l’oportunitat de veure aquest dissabte al magnífic auditori del Centre Cultural.
Per cert: de ben segur que, al 1842, algun dels espectadors d’aquella època es va prendre algun pastís al foyer del teatre tot esperant l’inici de la funció.
L’autor és tinent d’alcalde de l’Àrea de Cultura, Innovació i Projecció de la ciutat
