Naturalment estic pensant en la distribució de l’aigua a la ciutat, però igualment podríem esmentar altres entrebancs, com el servei d’autobusos, els menjadors escolars i altres temes amb què ens podríem allargar.
Fa quatre dies que vàrem nomenar un nou Consistori per impulsar el govern de la ciutat i, en comptes d’avançar i resoldre la col·lecció de problemes pendents que ens tenen empantanegats, n’hi afegim un de nou que ha començat amb una provocada conflictivitat sobre un tema cabdal com és l’aigua i la incertesa de la tramitació provoca recel i desconfiança.
De la gestió de l’aigua a la ciutat, ja n’havia escrit algun altre dia i potser em repeteixo, però el moment m’ho demana. Jo parteixo de la base que l’actual concessionària, Mina d’Aigües, està prestant un bon servei, potser en un passat havia tingut algunes deficiències, però fa molts anys que funciona prou bé. Això no vol dir que no hi pugui haver un altre sistema més beneficiós, tant econòmicament com social, però qualsevol canvi s’ha de fer mostrant, i demostrant, a la ciutadania els seus avantatges, no pot quedar només en unes batalletes de partit. A mi, no m’incomoda que el servei me’l doni una entitat privada i que en rebi els justos beneficis, com igualment acceptaria qualsevol altre sistema plausible, el que no voldria és que per uns principis merament ideològics empitjorés el subministrament. Tinc la sensació que alguns regidors han entrat impul- sivament al Consistori amb idees prede- terminades, molt respectables, però que s’han d’adequar a una societat plural i convèncer-la dels seus avantatges de qualsevol ordre.
Coneixem la pretensió dels components de l’anomenada Taula de l’Aigua de municipalitzar el servei, el que no sabem és l’opinió de l’alcalde i d’altres regidors que no s’han manifestat públicament sobre aquest extrem. El cert és que aquest tema s’ha portat pèssimament en entrar en col·lisió amb l’actual concessionària, Mina d’Aigües; qualsevol alternativa és possiblement viable, però no fer-ho a partir d’un diàleg amb l’actual gestora és un greu error, ja que si es decideix un canvi cal fer-lo ordenadament per no perjudicar la continuïtat del subministrament i beneficiar-se de l’experiència acumulada per l’entitat. Un enquistament seria seriosament perjudicial per a la ciutat i cal que les màximes autoritats actuïn amb suficient intel·ligència per aplanar el camí, sigui el que sigui, però no repetim l’error dels autobusos, que continuen circulant a tranques i barranques per a ensurt dels usuaris. L’aigua és un bé de primera necessitat.
Al Consistori, quan en alguns casos, com és aquest del subministrament de l’aigua, li fa falta una opinió tècnica i, sobretot, quan hi ha alternatives i discrepàncies, acostuma a nomenar un comissionat que exerceixi de pèrit i àrbitre, però, en el present cas, en comptes de buscar una persona neutral, ha contractat un enginyer, del qual no dubto de la vàlua, però d’una parcialitat manifesta amb la Taula de l’Aigua. Seguint la mala praxis que caracteritza el nostre Consistori, s’ha nomenat el comissionat sense una prèvia convocatòria, selecció o concurs, s’ha fet a dit i, generalment, aquest és afí al partit que el proposa o governa. Segurament l’Ajuntament té facultats legals per fer-ho, però la democràcia ha de mantenir una ètica.
Sigui per la impetuositat d’alguns regidors, pel poc encert en el procedir del comissionat, pels interessos que el tema provoca o per la falta de lideratge municipal, s’ha muntat un conflicte de llarga durada que pot acabar fent aigües.
Senyor alcalde, no ens empantanegui més, agafi les regnes, moderi el tema i eviti la via dels tribunals, en què l’Ajuntament no té massa fortuna.
