És divertidíssim veure el govern espanyol ex-hibint musculatura envers el govern català i el bloc independentista, mentre intenta despistar davant dels seus aliats que estan organitzant una guerra no se sap ben bé contra què. Deu ser una guerra important, sens dubte: és l’únic argument que justifica saltar-se els límits d’endeutament, l’austericidi i el que més convingui. I començar a aplicar lleis d’excepció, de setge, d’alarma… Tot en nom, suposadament, de la seguretat. Clar que sí, com la nostra estimada "llei morrió".
Però a Rajoy la guerra l’agafa amb el pas canviat i ara ha de donar llargues al seu suposat aliat, el president francès: un té pànic a la guerra en campanya electoral, l’altre aprofita la guerra en plena campanya electoral. Després de demanar favors a tort i a dret per espantar els catalans insubmisos i sediciosos, ara va Rajoy i els diu que s’esperin, que ha de fer unes consultes i que ja els dirà alguna cosa passades les eleccions… Boníssim.
Més enllà que aquesta guerra contra els gihadistes és una nova estafa a escala global i que hi hauria solucions més eficaces (com tallar-los l’accés als diners que reben, però ai…), el ridícul del govern espanyol és de proporcions èpiques. I encara sort que els "socis" europeus són educadets, almenys en públic… Però quan un govern no té cap mena de política internacional ni d’estratègia, i el país ha esdevingut irrellevant, passen aquestes coses. Que se’ls veu el llautó i queden retratats "urbi et orbe".
Diguin el que diguin, l’únic que els interessa és continuar al poder.
