Aquesta és una de les qüestions que fa temps que em ronden pel cap. Mas i el seu "pinyol" (i els socis) sabien perfectament que portarien el país a un carreró sense sortida. D’acord, com els jugadors de ruleta o de pòquer, pensaven que tindrien un cop de sort: el poder és una droga dura que sovint cega les persones. Sabien que tenien poques possibilitats de guanyar les eleccions per golejada, però no era impossible. Sabien que necessitaven una golejada. Però també sabien que calia tenir un "pla ‘B’", per recular el més dignament possible. Tanmateix, han tirat pel dret, tot i que no tenen la suficient legitimitat per fer-ho: ni la llei ni els vots, que permetrien saltar-se la llei. Ni s’han dignat a reconèixer-ho: grandíssima cagada, amb totes les lletres. Molt astuts, sí.
El càlcul, més aviat suïcida, era forçar una negociació després del 20-D: el peix al cove, però apujant l’aposta fins al límit. Ara ells estan en un carreró sense sortida i el país també, en mans d’irresponsables, que s’han oblidat de la seva principal obligació: governar, servir. Tenen una joguina i no pararan fins a trencar-la, igual que els seus homòlegs de Madrid. Cínics, que juguen amb la bomba atòmica, pensant que dos segons abans podran desactivar-la. Cínics que juguen "al gallina", a veure qui els té més grossos i aguanta més. Sense manies per fer marxa enrere, com ja estan fent, amb molta gesticulació, retòrica i victimisme. Partida perduda. I ni se’n volen adonar ni volen que ens n’adonem. De manera que seguiran fins al final, uns i altres, cínicament. I ho sabien. Ho sabien, i tanmateix ens han portat a tots fins aquí. I ara la seva prioritat és només una: salvar la cara. La seva, clar. L’únic que els importa.
