In vino veritas, in aqua sanitas.” Al vi trobareu la veritat i a l’aigua, la salut, deixà escrit Plini el Vell. Gran consell per als humans, hom no necessita gairebé res més: veritat i salut, vi i aigua. Avui m’abstindré de comentar l’actualitat (els islamistes estossinant europeus i les gamberres de la CUP tocant allò que no sona) perquè ja en tinc un tip. Per desintoxicar-nos, els parlaré de carn, de vi i d’imbecil·litat, tot brindant l’escrit al mestre Carlo M. Cipolla, autor de les famoses Lleis de l’estupidesa humana, les quals no s’ensenyen a l’escola perquè fan pensar, i podrien desbaratar l’ideari educatiu català. En honor seu, doncs, els comento tres perles de la niciesa humana.
Fa unes setmanes, un informe de l’Organització Mundial de la Salut alertava que la carn roja (de vedella, de porc, de xai, de cavall) era “probablement cancerígena”. Alça, Manela! Des dels metges fins als botifarrers, tothom posà el crit al cel! No cal dir que, al cap d’una setmana, l’OMS havia matisat tant, tant, l’informe al·ludit que aquest quedà en no res. Quedà en el que ja és de sentit comú: si abuses de la carn, petes. I si abuses del mam, també petes. I del sucre, i del musclo, i de la velocitat, i de l’escalada, i del vol sense paracaigudes; no et fot!
Aquesta estupidesa me’n recorda una altra, apareguda fa un temps. Titular: “Un estudi situa l’alcohol com la droga més nociva. Beure causa més perjudicis individuals i socials que consumir heroïna o crac, segons un informe britànic”. Adjunten un gràfic que mostra que l’alcohol és un 50% més perillós que l’heroïna i el crac, un 300% pitjor que la cocaïna i el tabac i un 800% més dolent que l’LSD o l’èxtasi. Jo me’n faig creus, aquesta afirmació és totalment oposada al que jo he constatat entre coneguts meus: onze morts i un assassinat per drogues, i només un mort per alcoholisme. Continua la notícia dient que l’informe, que a primera vista “podria resultar desmesurat, polèmic”, es justifica pel fet que “els seus dos autors havien tingut en compte el dany que cadascuna de les drogues estudiades causava al consumidor, així com al perjudici que generava al seu entorn i a la societat. Els autors alertaven que no havia estat una feina senzilla, i que havien utilitzat un mètode anomenat multicriteri (quin descobriment!), que ja s’havia fet servir amb d’altres qüestions complexes, com l’emmagatzematge de residus nuclears” (l’exemple no pot ser més inoportú!). Però d’un raconet, al final de l’article, salta la llebre: “L’estudi confirma que les drogues com l’heroïna i el crac són les que fan més mal a l’individu que les consumeix”. Aaaah! En què quedem? La realitat sempre acaba espatllant els millors titulars. En resum: una estupidesa com una casa, una notícia falsa, que fa mal, molt de mal, a la lluita contra les drogues, i a tota la societat.
La tercera és una citació anònima, que fa seva un novel·lista d’aquí per fer-se el progre: “M’estimo més viure com un optimista i equivocar-me, que viure com un pessimista i tenir raó”. Ei, quina gràcia! Quina frase més guay, no? Si em permeten l’atreviment jo crec que, per si sola, podria resumir tot el moviment preromàntic Sturm und Drang (mori el raciocini! Que visquin els sentiments, l’amor i la senzillesa del poble!), i que fou la llavor de tantes malvestats posteriors, com el comunisme i el feixisme. La frase seria brillant si no fos que oblida el seu obligatori corol·lari: que l’optimista descrit necessita una munió de pessimistes per ajudar-lo quan s’equivoca, per fiar-li quan s’arruïna i per conhortar-lo quan li agafa la depressió, l’habitual sortida de socors d’aquests valents. Si troben un individu, un cretí, que opini així, creguin-me: no li riguin pas les gràcies, els deixarà plomats! (Per cert, sabien que un pessimista és un optimista ben informat?)
Sugg: Puresa, de Jonathan Franzen
