Avui fa quinze anys de la mort d’Ernest Lluch en un atemptat terrorista d’ETA a Barcelona, l’any 2000. Terrassa el recorda amb un passeig que porta el seu nom al campus universitari, on es troben edificis emblemàtics com l’Auditori Municipal o l’edifici Gaia de la UPC: un entorn d’educació, de coneixement, que és un homenatge permanent a la seva trajectòria com a polític, economista i catedràtic.
Era un home de diàleg i també d’idees clares, de conviccions polítiques i socials molt fermes. Un d’aquells polítics que deixen una empremta profunda i que esdevenen referents imprescindibles per entendre la seva època i també per al present, quan hem d’afrontar situacions en les quals enyorem especialment persones amb una talla humana i política indiscutible.
La principal aportació d’Ernest Lluch a la història del nostre país és justament una peça clau de l’Estat del benestar: la sanitat pública per a tothom, a través d’una cobertura sanitària universal. Des del govern de Felipe González, on era ministre de Sanitat i Consum, Ernest Lluch va impulsar un pas endavant decisiu perquè els ciutadans i ciutadanes tinguessin una vida millor. No va ser gens fàcil, va haver de vèncer resistències i pressions molt poderoses.
És just que ara, quan commemorem l’aniversari de la seva mort, ho fem recordant precisament una decisió política que és sinònim de vida, d’esperança, de progrés.
Defensar els drets de les persones mai no és fàcil. Ho veiem per exemple en el cas del dret a l’habitatge: costa molt convertir-lo en un dret real per a tothom, com estem fent per exemple a Terrassa buscant solucions innovadores, legals i valentes al drama humà i social dels desnonaments. També ho fem quan ens oposem a les retallades en drets tan bàsics com la sanitat, l’educació, les prestacions socials, els ajuts a les dependències… Sovint hem hagut d’escoltar que són insostenibles, que no els podem pagar. El mateix es deia als anys 80 amb la sanitat pública.
L’Ernest Lluch, que era home de números i de lletres, va demostrar que sí que són sostenibles i que el benestar genera progrés social i també econòmic. L’Estat del benestar ha estat un “bon negoci” a tots els països. A canvi, el que esdevé ruïnós és rescatar un sistema financer amb fons públics o portar l’endeutament públic fins a límits insostenibles, o no revisar a fons l’equitat del sistema fiscal, com s’ha fet al nostre país en els darrers anys. Això sí que és insostenible, per a l’economia i per al benestar de les persones.
Per altra banda, en el llegat intel·lectual i polític d’Ernest Lluch destaca també la seva perspectiva enriquidora, dialogant, envers els nacionalismes basc, català o valencià. Creia en una Espanya plural, diversa, que convertís en una fortalesa la seva diversitat i que es convertís en un projecte de futur seductor i integrador. Defugia sempre qualsevol camí que no fos el democràtic i el del diàleg, profundament convençut que la democràcia sempre té eines per millorar la vida de les persones, per transformar la realitat i per buscar col·lectivament les millors solucions als reptes o problemes, sense imposicions ni dreceres.
Les seves idees, les seves paraules, són encara molt vives entre nosaltres, com la seva memòria. Una invitació permanent a fer un país millor per a tothom, en llibertat, en democràcia i en progrés social. Per això el recordem sovint i l’enyorem tant.
L’autor és l’alcalde de Terrassa
