Diuen que la nit de les eleccions del 2004, després de la repugnant "operació mentida" per atribuir a ETA els atemptats de l’11-M a Madrid, Rajoy va entrar al despatx d’Aznar i va engaltar-li: "Tú y tu maldita guerra". Onze anys després, Rajoy acaba de topar amb una altra guerra, la d’Hollande. Ara que es pensava i havia aconseguit fer-nos creure que ho tenia tot guanyat. Ara que gràcies a Mas, Junqueras i Baños, i tota l’esperpèntica fugida cap endavant que han organitzat, es podia presentar com el gran defensor de la unitat d’Espanya. Ara que la campanya ja no estarà centrada en la corrupció, en els incompliments (conscients) d’un programa electoral (conscientment pensat per no complir-lo) o en una nefasta acció de govern. Justament ara va el president Hollande, declara la guerra als gihadistes i activa un article, el 47.2, del Tractat de la Unió Europea. Un article que obliga els socis a respondre solidàriament davant d’una agressió armada a un altre soci. "Tú y tu maldita guerra." Clar, estava molt bé demanar a França un cop de mà amb Catalunya. O a Alemanya. I ja hem vist el preu: una gestió patètica de la crisi Volkswagen, no sigui que Frau Merkel s’emprenyi. I ara a veure què li diu Rajoy a Monsieur Hollande, que sí, que aneu fent, que ja ho anirem veient… Encara que tingui el suport de Sánchez i Rivera, ha d’anar amb compte amb les guerres, que ja sap que les carrega el diable. De manera que el resultat del 20-D torna a estar més obert del que semblava. Mentrestant, a Catalunya, surt l’Homs i s’adona de sobte que no tenen majoria per culminar "el procés"… L’escenari està canviant.
