La carta dominical anterior vaig parlar de la saviesa dels ancians i sobretot de com hem de ser agraïts amb ells. Avui, en el dia de l’Església Diocesana, coneguda també com a Jornada de Germanor, vull recordar una sentència que el Papa acostuma a citar. En una de les seves darreres homilies pronunciada a Buenos Aires abans de marxar cap a Roma, on seria elegit Papa, el cardenal Bergoglio digué: "¡Que n’és, de menyspreable, el qui atresora només per a ell mateix, el qui té un cor egoista i petit, i només pensa a fer el manefla per tenir un tall ben gros, que no s’emportarà quan es mori. Perquè ningú s’emporta res dels béns materials d’aquest món. Mai no he vist un camió de mudances darrera d’un cotxe fúnebre. La meva àvia Rosa deia: ‘La mortalla no té butxaques’".
Amb aquestes dues imatges tan gràfiques, pronunciades a la basílica de Sant Gaietà, un sant molt popular en el gran Buenos Aires, a qui se sol demanar "pa i treball" com al nostre sant Pancraç, l’actual Papa volia estimular la generositat dels seus oients. I això és el que m’atreveixo a suggerir als meus diocesans en aquesta jornada a mitjan novembre. De fet és l’única jornada a l’any que demanem per a l’Església Diocesana. És cert que hi ha d’altres col·lectes durant l’any litúrgic, però el que s’hi recull va destinat als organismes pels quals es demana ajuda, com la col·lecta de Càritas, o la de Missions o la de Mans Unides, per posar-ne uns exemples.
Demanar sempre costa. I a mi sempre m’ha costat de fer-ho. I ho he hagut de fer primer com a sacerdot i ara com a bisbe. Demanar amb motiu de la Jornada de Germanor o de l’Església Diocesana no és fàcil. Perquè pot semblar que demanem per mantenir una estructura. I la defensa i la justificació de les estructures no tenen gaire atractiu. Malgrat tot, hem de ser realistes. No demanem simplement per mantenir una estructura sinó per mantenir els serveis que aquesta estructura fa a la gent. En la breu vida de la nostra jove diòcesi hem procurat seguir, entre d’altres, aquest principi: no crear estructures per omplir-les després de vida, sinó procurar generar vida abundant, que ja anirem estructurant quan convingui. L’estructura ha de ser la mínima, perquè l’Església està enmig del món per servir, però un mínim sí que cal. I si una vegada a l’any es demana, és sobretot per mantenir els nombrosos serveis pastorals i socials. Per això, un any més, us demano, estimats diocesans, que sigueu generosos en la col·lecta que avui es fa a totes les esglésies. La crisi econòmica persisteix i l’atur és encara una xacra molt estesa entre la població treballadora. Els qui acudeixen a Càritas o a d’altres obres socials demanant una ajuda d’emergència el que demanen és sobretot treball. I això és exemplar. Però el treball és un bé escàs i a vegades ajudar en allò que és bàsic les persones que passen un mal moment és posar-les en condicions de recuperar la seva autonomia. En més d’una ocasió he constatat que persones que varen rebre una ajuda de Càritas, quan la seva situació ha millorat, han volgut oferir-se per ajudar amb els seus donatius o amb la seva aportació com a voluntaris.
