Dilluns s’escenifica el xoc de trens de forma molt poderosament teatral: un parlament autonòmic que decideix pel seu compte deixar de ser autonòmic i fa veure que això és com si declaressin la independència. I, a continuació, un govern estatal al qual ja va bé entendre que es tracta d’una declaració d’independència i que per tant munta el xou patriòtic i electoral que en teoria l’ha de portar a guanyar el 20-D.
Mas va aconseguir passar per unes eleccions sense passar comptes, i Rajoy va pel mateix camí, imitant-lo: com si no haguessin estat governants absolutament catastròfics per a Catalunya i per a Espanya, com si no estiguessin enfangats de coses lletges i pudents fins al coll…
La pàtria ho blanqueja tot, ja se sap. I ara, el que faltava: la teatralització final, que anirà molt bé per apujar la temperatura de cara al 20-D, quan en realitat els mateixos que gesticulen saben que hauran de fer marxa enrera passat festes, d’una o altra manera, amb més o menys habilitat, si no volen caure junts a l’abisme… I perquè, a les lectures que portem del 9-N de l’any passat i de les eleccions catalanes, falta encara afegir-hi el resultat de les generals i de la desconnexió sense passar-se.
Per tant, ara toca prémer l’accelerador i veure qui té les millors cartes per a la següent ronda…
